COMARCA MEDIEVAL

http://anoiaturisme.cat/anoia/castells-amb-visita-guiada/
http://anoiaturisme.cat/fr/cat/visite-exterieure-et-libre/
http://anoiaturisme.cat/anoia/esglesies-i-ermites/
http://anoiaturisme.cat/anoia/castell-de-miralles/

COMARCA MEDIEVAL

Bona part de les torres i castells de l’Anoia daten d’entre mitjans del segle X i mitjans del segle XI. En aquells moments els comtes de Barcelona, Osona-Manresa i Berga-Cerdanya van ocupar i repoblar el territori, desplaçant els antics possessors musulmans. Quan la zona va deixar de ser primera línia de frontera, els castells van passar a ser el el centre administratiu dels nous senyorius feudals.

ANOIA TERRA DE CASTELLS

CASTELLS AMB VISITA GUIADA

CASTELLS AMB VISITA EXTERIOR I CONCERTADA

CASTELLS AMB VISITA EXTERIOR LLIURE

Castell de la Roqueta

El castell de la Roqueta situat entre Sant Martí de Tous i Bellprat únicament se’n conserven diversos paraments del casal principal.

Castell de Segur

Fortalesa imponent cenyida per una muralla de grans carreus i coronada per un edifici amb torres. Gaudeix d’una visió excepcional de l’entorn.

Castell de Freixe

Castell del qual destaquen actualment la torre cilíndrica i l’església romànica adossada, amb un peculiar parament de còdols. Va ser clau en el repoblament de l’Anoia, i dominava un terme ric en recursos naturals.

Torre de Contrast

La torre de Contrast, amb origen al segle XIII o anterior, és un exemple perfecte de torre pensada com a construcció aïllada, amb forma cilíndrica i porta al primer pis.

Castell de la Torre de Claramunt

El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.

www.latorredeclaramunt.cat

Castell de Castellolí

Castell roquer amb origen al segle X. Són especialment destacables els murs de l’església romànica de Sant Llorenç, que està integrada en la fortificació.

www.castelloli.cat

Castell de Queralt

El castell de Queralt, alçat al segle X a la primera línia de frontera, conserva el perfil majestuós que va esdevenir bressol d’una de les famílies més influents de la zona: els Queralt, senyors de Santa Coloma.

www.bellprat.cat

Castell de Rubió

El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.

www.rubio.cat

Castell d’Òdena

Castell clau a la conca d’Òdena. Se’n conserva documentació des de l’any 957. Va estar en mans del llinatge dels Òdena −protagonistes de nombrosos episodis de violència feudal durant els segles XII i XIII a tota la comarca− fins a finals d’aquell segle, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.

www.odena.cat

Castell de Sant Esteve

Fortalesa d’aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Per la seva ubicació, va ser un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l’edat mitjana, i va ser destruït finalment l’any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Del castell hem de destacar els esgrafiats fets a les parets del calabós, que representen castells, cavallers i màquines d’assalt.

www.riubregos.cat

Castell de Vilademàger

Castell imponent ubicat dalt d’un espadat, que ja és esmentat l’any 987. Sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló, que ostentaren el títol de barons de la Llacuna. Són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres.

www.lallacuna.cat

Castell d’Orpí

Documentat des del segle X, és esmentat com a castell termenal entre els bisbats de Vic i Barcelona. Conegut com a «Castro Auripini», tenia la funció de protegir els comtats d’Osona i Barcelona de les ràtzies musulmanes. Al segle XII va entrar dins l’òrbita dels senyors de Claramunt i, a principis del XIV, dels Cardona. La torre és especialment impressionant.

www.castellorpi.com

Castell de Miralles

Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.

www.santamariademiralles.cat

Castell de Jorba

El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.

www.jorba.cat

Castell de Claramunt

Castell del segle X, i fortalesa emblemàtica de la conca d’Òdena. Era el centre de poder dels senyors de Claramunt, que van exercir-ne el domini fins al segle XIII.
Del conjunt monumental, són d’especial interès els dos recintes de muralles esglaonats. Al més alt hi ha la torre de l’homenatge i la torre quadrada; al més baix, set bestorres defensives i l’església romànica de Santa Maria.

www.mhcat.cat/monuments/castell_de_claramunt

Castell de Boixadors

Castell del segle XI situat en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf. Va ser senyorejat per la família dels Boixadors des de l’any 1100. De tota la construcció, en destaca la torre de planta circular.

Castell de Tous

Castell de grans dimensions −i amb origen al segle X− que va evolucionar com a casal fortificat. Cal destacar-ne la torre quadrangular. Els nobles de la família de Tous van deixar de ser propietaris del castell durant la primera meitat del segle XV.

www.tous.cat/articles-mostra-2101-cat-castell.htm

Castell de Montbui (o castell de la Tossa)

Conjunt romànic primerenc (segles X-XI) de la Tossa de Montbui, del qual cal destacar la torre i l’església. Situat al final de la serralada de Miralles-Queralt, és una talaia privilegiada de la conca d’Òdena. Al costat del casal que van erigir al pla, el castell constitueix un testimoni del passat esplendorós de la baronia de Montbui.

www.latossa.cat

Castell o Torre de la Manresana

El castell de la Manresana, documentat del segle XI, estava dominat per la família Balsareny. Gràcies a la seva torre va ser un lloc estratègic en la guerra de Successió durant la batalla de Prats de Rei, l’any 1711, des d’on el comte Starhemberg dirigia les tropes austriacistes.

www.mhcat.cat/monuments/torre_de_la_manresana

Castell de Calaf

Castell del segle XI situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies importants de comunicació. Els bisbes de Vic n’eren els senyors feudals i, els vescomtes de Cardona, els feudataris. No obstant això, els Cardona van esdevenir-ne els únics senyors al segle XIV.

www.calaf.cat/turisme/descobreix-calaf/llocs-dinteres/castell-100.html

Castell de Piera

Anomenat també castell de Jaume I, ja que hi feia llargues estades quan es desplaçava a la Catalunya interior. L’any 1265, el rei hi va fixar un estatge reial permanent. L’edifici està format per un sol cos adossat a una torre amb merlets, i envoltat per una muralla també emmerletada.

www.castelldepiera.es