Castell o Torre de la Manresana

El castell de la Manresana, documentat del segle XI, estava dominat per la família Balsareny. Gràcies a la seva torre va ser un lloc estratègic en la guerra de Successió durant la batalla de Prats de Rei, l’any 1711, des d’on el comte Starhemberg dirigia les tropes austriacistes.


Castell de Piera

Anomenat també castell de Jaume I, ja que hi feia llargues estades quan es desplaçava a la Catalunya interior. L’any 1265, el rei hi va fixar un estatge reial permanent. L’edifici està format per un sol cos adossat a una torre amb merlets, i envoltat per una muralla també emmerletada.


Castell de Claramunt

Castell del segle X, i fortalesa emblemàtica de la conca d’Òdena. Era el centre de poder dels senyors de Claramunt, que van exercir-ne el domini fins al segle XIII.
Del conjunt monumental, són d’especial interès els dos recintes de muralles esglaonats. Al més alt hi ha la torre de l’homenatge i la torre quadrada; al més baix, set bestorres defensives i l’església romànica de Santa Maria.


Castell de Montbui (o castell de la Tossa)

Conjunt romànic primerenc (segles X-XI) de la Tossa de Montbui, del qual cal destacar la torre i l’església. Situat al final de la serralada de Miralles-Queralt, és una talaia privilegiada de la conca d’Òdena. Al costat del casal que van erigir al pla, el castell constitueix un testimoni del passat esplendorós de la baronia de Montbui.


Castell de Boixadors

Castell del segle XI situat en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf. Va ser senyorejat per la família dels Boixadors des de l’any 1100. De tota la construcció, en destaca la torre de planta circular.


Castell de Calaf

Castell del segle XI situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies importants de comunicació. Els bisbes de Vic n’eren els senyors feudals i, els vescomtes de Cardona, els feudataris. No obstant això, els Cardona van esdevenir-ne els únics senyors al segle XIV.


Castell de Tous

Castell de grans dimensions −i amb origen al segle X− que va evolucionar com a casal fortificat. Cal destacar-ne la torre quadrangular. Els nobles de la família de Tous van deixar de ser propietaris del castell durant la primera meitat del segle XV.