Castell de Segur

Fortalesa imponent cenyida per una muralla de grans carreus i coronada per un edifici amb torres. Gaudeix d’una visió excepcional de l’entorn.


Castell de Freixe

Castell del qual destaquen actualment la torre cilíndrica i l’església romànica adossada, amb un peculiar parament de còdols. Va ser clau en el repoblament de l’Anoia, i dominava un terme ric en recursos naturals.


Torre de Contrast

La torre de Contrast, amb origen al segle XIII o anterior, és un exemple perfecte de torre pensada com a construcció aïllada, amb forma cilíndrica i porta al primer pis.


Castell de la Torre de Claramunt

El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.


Castell de Castellolí

Castell roquer amb origen al segle X. Són especialment destacables els murs de l’església romànica de Sant Llorenç, que està integrada en la fortificació.


Castell de Queralt

El castell de Queralt, alçat al segle X a la primera línia de frontera, conserva el perfil majestuós que va esdevenir bressol d’una de les famílies més influents de la zona: els Queralt, senyors de Santa Coloma.


Castell de Jorba

El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.


Castell de Rubió

El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.


Castell de Miralles

Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.