[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Abd Al-Malik

Ser fill d’Almansor, el gran guerrer i polític del califat de Còrdova, implicava tenir el llistó molt alt. I ser-ne el segon fill no era la situació òptima. Però Abd Al-Malik era un gran guerrer, que ja s’havia distingit en campanyes sota les ordres del seu pare. Per això, quan aquest va morir, ningú no va posar en dubte que n’heretés els càrrecs, malgrat que tan sols tenia 27 anys. Es va mostrar implacable contra els regnes i comtats del nord de la Península i els va fer caure en diverses batalles. A l’Anoia, va arrasar Castellolí. Tres anys més tard, volia tornar a donar un cop de gràcia al territorio.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

El comtat de Cerdanya. Els senyors de la muntanya

El comtat de Cerdanya i Berga havia estat conquerit pels francs al segle IX. El darrer comte que hi van designar els reis francs fou Guifré el Pilós que, a la seva mort, repartí els seus comtats entre els seus fills. A cada generació, els diferents territoris es repartien entre els germans, annexionant-los o tornant-los a escindir segons les necessitats. D’aquesta manera, al final del segle X va arribar a mans dels besnéts de Guifré el Pilós. Després d’un breu període de divisió del comtat en dos, es va tornar a reunificar sota el mandat de Guifré II.
Però en aquell moment, les qüestions dinàstiques no eren la principal preocupació del territori: la frontera era fràgil i l’enemic de l’altre costat, temible.

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

L’herència de Guifré el Pilós
(segles XI-XII)

En l’època de Guifré el Pilós, tota la comarca de l’Anoia va quedar incorporada als seus comtats. No obstant, 100 anys després encara no era un territori segur. La feble frontera que separava els cristians dels sarraïns era sovint traspassada per les espases. Els primers en patir-ho, els més vulnerables, eren sempre els colons.

Al llarg de la primera meitat del segle XI, els hereus de Guifré van lluitar per retenir aquest territori promovent repoblaments, alçant fortificacions i, quan n’hi havia ocasió, sortint a l’atac. Tot va canviar a mitjan segle XI. L’augment del poder dels comtes i la divisió del Califat de Còrdova en taifes no va propiciar un avanç de la frontera, sinó que es va estancar. Els comtes preferien cobrar taxes a les taifes andalusines, i preferien expandir-se cap a Occitània. Al segle XII els comtats catalans ja eren madurs i forts, i optaren per esquinçar la frontera que s’havien autoimposat al sud.

Durant aquests 150 anys, a la comarca de l’Anoia s’hi van moure grans personatges: nobles, bisbes, guerrers i diplomàtics. Tots ells hi deixaren petja, tots ells protagonitzaren lluites memorables.

[/toggle]
[/accordion]