[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Senyor de Castellolí durant la segona meitat del segle XIII, va viure el canvi en la política del rei envers els Cardona. Juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es va negar a acompanyar Jaume I a lluitar a Granada a favor del seu gendre, Alfons X de Castella. Les represàlies van ser fortes, i Guillem va perdre el seu castell; Ramon Folc, la vida. Amb la mort de Jaume I i l’ascens del seu fill Pere el Gran, tot tornà al seu lloc. Guillem va recuperar el castell, i va ser home de confiança de Ramon Folc VI de Cardona.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Cardona: uns reis sense corona

Els Cardona sostenien el seu poder en els títols, però també en la possessió de les mines de sal. L’expansió del seu poder cap a l’Anoia era un fet natural, i a més hi tenien lligams familiars: des del segle XI estaven emparentats amb els Claramunt, i a finals del segle XII van emparentar amb la família Jorba. D’aquests últims van heretar els castells d’Òdena i Castellolí. Durant el segle XIII, els castlans d’Òdena i Castellolí van ser els peons dels Cardona a l’Anoia contra els interessos del rei, els Claramunt i l’Església. Els Cardona van ser deixats al marge de les grans conquestes de l’època, i fins i tot van acabar sent derrotats a Cardona. Al senyor d’Òdena, el seu posicionament li va valdre una excomunió, la pèrdua dels seus drets sobre Igualada i el castell d’Òdena, i un final passat per aigua…
[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

A l’ombra del rei Jaume I
De les lluites internes a la conquesta de nous territoris

El segle XIII va ser determinant per als castells de l’Anoia i els seus habitants: va passar de ser una terra de frontera a ser el bressol de conqueridors i colonitzadors dels regnes sotmesos per Jaume I. La baixa noblesa anoienca era castlana (guardiana) dels castells, però no n’era propietària. L’expansió va suposar per a ells un mode d’enriquiment i glòria militar. Per la seva banda Jaume, qüestionat en la seva joventut pels nobles (entre els quals també els anoiencs), aconseguirà esdevenir la figura central d’aquests temps gràcies al seu lideratge en la conquesta.

L’actual comarca de l’Anoia va esdevenir el taulell d’una partida d’escacs a quatre bandes. Els Claramunt senyorejaven el centre i sud de la comarca, els Cardona ja estenien les seves urpes sobre Òdena i Castellolí, el rei tenia possessions a Piera i Cabrera, i l’Església vetllava pels seus interessos a la vila d’Igualada i l’extrem sud de l’actual terme de Piera. Aquests quatre poders es relacionaven constantment, i no hi van faltar pactes, traïcions, crims i gestos d’audàcia.

La partida per l’Anoia va viure nombrosos canvis en les tornes del poder, i va esdevenir clau per al futur del país. Com va aconseguir Jaume I superar les revoltes dels nobles? Com va aconseguir l’abat de Sant Cugat blindar Igualada davant l’assetjament dels senyors del seu entorn? Si voleu resoldre aquestes i altres preguntes, endinseu-vos en la constel·lació d’històries entrecreuades del segle XIII a l’Anoia.

[/toggle]
[/accordion]