[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Ramon Guillem de Tous

Nascut a finals del segle XIII, Ramon Guillem era un fill cabaler del casal de Tous. Els nobles que no heretaven els títols de la família només podien aspirar a concertar un bon matrimoni o a guanyar-se la vida amb l’espasa. Aquest últim va ser el camí que va triar Ramon Guillem, que va viatjar a Sicília per fer de mercenari del rei Frederic II. Acabada la guerra, va seguir Roger de Flor quan va fundar la Companyia Catalana d’Orient i va viatjar a Bizanci per defensar l’emperador Andrònic. Bregat en mil batalles contra els otomans, Guillem Ramon va ser present al sopar en què els bizantins van matar a traïció Roger de Flor i el seu seguici. Només van salvar la vida tres dels seus acompanyants, entre els quals Ramon Guillem de Tous.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Tous: l’aposta dels reis

L’any 1318, el bisbat de Vic va cedir a la Corona els castells d’Ocelló, de l’Espelt, de Montbui, d’Òdena i de Tous. Els monarques acabaven de veure com els seus aliats al territori, els Claramunt, havien perdut els seus dominis en favor dels Cardona. Com que necessitaven un nou contrapoder al territori, van apostar pels Tous, als quals van ajudar donant-los càrrecs importants (veguers de Barcelona, governadors de Mallorca) i concedint-los privilegis econòmics. L’enriquiment de la família els va permetre comprar, després de 300 anys com a castlans, tots els drets sobre el terme de Tous. Però el que puja ràpid, acostuma a baixar ràpid…

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

Al servei de Pere el Cerimoniós
(segle XIV)

El segle XIII havia estat el de l’esclat del poder català a la Mediterrània: Jaume I havia incorporat a la Corona els regnes de Mallorca i València, el seu fill Pere II hi havia afegit Sicília i, el seu nét Jaume II, Sardenya. Tot i això, els fills dels monarques s’havien anat repartint els regnes, cosa que fins i tot havia provocat enfrontaments entre ells.

Resoldre aquest problema va ser l’objectiu principal de Pere III el Cerimoniós al segle XIV. Durant els més de 50 anys del reu regnat, va centrar els seus esforços a reunificar totes les possessions de la família. A la seva mort, Pere III era rei d’Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de la Cerdanya, i duc d’Atenes i de Neopàtria. Per aconseguir-ho, Pere es va haver d’enfrontar amb Castella i Gènova.

La comarca actual de l’Anoia va quedar al marge de la majoria dels escenaris de batalla de l’època. Això, que era una benedicció per a la població civil, suposava un maldecap per a la noblesa militar, ja que els nobles no en tenien prou amb les rendes que els donaven els castells, sinó que necessitaven participar dels guanys de la guerra. Per aquest motiu, van haver d’enrolar-se al servei de la Corona per optar a càrrecs públics al Principat o a les noves possessions. Així doncs, al segle XIV els nobles anoiencs estaven repartits per Mallorca, Sardenya i Sicília. Però, és realment cert que les seves lluites pel poder no van arribar fins a l’Anoia?

[/toggle]
[/accordion]