[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Joan I de Montbui

Va ser un vassall fidel d’Hug II de Cardona, però va actuar amb prudència per guanyar-se la confiança de la monarquia. D’aquesta manera, va participar a la campanya enviada per Pere III a Sardenya per sufocar la revolta dels Arborea.

L’any 1375 es va produir un punt d’inflexió a la seva vida: el rei Pere III va nomenar Hug II comte de Cardona i el va fer conseller reial. Des d’aquesta posició, Hug va intervenir perquè es reconegués el domini de Joan I de Montbui sobre les aigües del riu Anoia i sobre el molí de l’abadia, cosa que li atorgava una posició important a Igualada. També va incrementar les seves possessions a la comarca i a les rodalies. Quan Joan I el Caçador, fill de Pere III, va ser coronat rei, va mantenir Hug II de Cardona com a conseller. I va ser llavors quan la vida de Joan de Montbui va fer un salt qualitatiu: va tornar a Sardenya com a governador de l’illa i com a senyor del castell de Càller. Al seu costat hi tenia el seu germà Francesc, que li feia de lloctinent. Més tard rebria càrrecs a Fraga, però els Montbui ja havien fixat la seva trama de poder a Sardenya.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Montbui: els agents dels Cardona

Al segle XIV, els Cardona van començar a quedar-se amb tots els dominis dels Claramunt i, poc després, aconseguiren bona part de les possessions que el bisbat de Vic havia tingut a la zona. Amb això havien encerclat la ciutat reial d’Igualada, però els faltava una peça per aconseguir: el senyoriu de Tous. Per vetllar pels seus interessos a la zona, els Cardona es van valer de dues famílies: els Montbui i els Ocelló. Els Montbui van aconseguir restar espais de poder a la ciutat d’Igualada i competiren amb els Tous en l’obtenció de càrrecs públics. Els Ocelló s’enfrontaren amb els Castellolí, aliats habituals dels Tous. Van aconseguir els Cardona i els seus vassalls frenar l’ascens dels Tous i de la ciutat d’Igualada?

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

Al servei de Pere el Cerimoniós
(segle XIV)

El segle XIII havia estat el de l’esclat del poder català a la Mediterrània: Jaume I havia incorporat a la Corona els regnes de Mallorca i València, el seu fill Pere II hi havia afegit Sicília i, el seu nét Jaume II, Sardenya. Tot i això, els fills dels monarques s’havien anat repartint els regnes, cosa que fins i tot havia provocat enfrontaments entre ells.

Resoldre aquest problema va ser l’objectiu principal de Pere III el Cerimoniós al segle XIV. Durant els més de 50 anys del reu regnat, va centrar els seus esforços a reunificar totes les possessions de la família. A la seva mort, Pere III era rei d’Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de la Cerdanya, i duc d’Atenes i de Neopàtria. Per aconseguir-ho, Pere es va haver d’enfrontar amb Castella i Gènova.

La comarca actual de l’Anoia va quedar al marge de la majoria dels escenaris de batalla de l’època. Això, que era una benedicció per a la població civil, suposava un maldecap per a la noblesa militar, ja que els nobles no en tenien prou amb les rendes que els donaven els castells, sinó que necessitaven participar dels guanys de la guerra. Per aquest motiu, van haver d’enrolar-se al servei de la Corona per optar a càrrecs públics al Principat o a les noves possessions. Així doncs, al segle XIV els nobles anoiencs estaven repartits per Mallorca, Sardenya i Sicília. Però, és realment cert que les seves lluites pel poder no van arribar fins a l’Anoia?

[/toggle]
[/accordion]