[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1205-1211), va resoldre el plet que va posar Bernat de Montbui per l’ús de l’aigua del riu Anoia que feien els habitants d’Igualada, especialment per al funcionament dels molins. En aquesta negociació hi jugà un paper cabdal Saurina de Claramunt.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

L’Església: quan els abats i els canonges esdevenen senyors feudals

Des del primer moment de conquesta, els bisbats van ser part activa en la presa, fortificació i control dels nous territoris. En els segles posteriors, els monestirs també van anar reunint territoris sobre els quals actuaven com a veritables senyors feudals, gràcies a les donacions que rebien. A l’Anoia trobem dos bons exemples d’aquest poder eclesiàstic: el monestir de Sant Cugat del Vallès (que posseïen Igualada i el castell del Bedorc) i la canònica de Santa Maria de Solsona (que posseïa el Castell de Freixe). El seu poder i influència sobre els nobles i la mateixa Corona els va convertir en una peça clau per a bastir els equilibris al territori.
[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

A l’ombra del rei Jaume I
De les lluites internes a la conquesta de nous territoris

El segle XIII va ser determinant per als castells de l’Anoia i els seus habitants: va passar de ser una terra de frontera a ser el bressol de conqueridors i colonitzadors dels regnes sotmesos per Jaume I. La baixa noblesa anoienca era castlana (guardiana) dels castells, però no n’era propietària. L’expansió va suposar per a ells un mode d’enriquiment i glòria militar. Per la seva banda Jaume, qüestionat en la seva joventut pels nobles (entre els quals també els anoiencs), aconseguirà esdevenir la figura central d’aquests temps gràcies al seu lideratge en la conquesta.

L’actual comarca de l’Anoia va esdevenir el taulell d’una partida d’escacs a quatre bandes. Els Claramunt senyorejaven el centre i sud de la comarca, els Cardona ja estenien les seves urpes sobre Òdena i Castellolí, el rei tenia possessions a Piera i Cabrera, i l’Església vetllava pels seus interessos a la vila d’Igualada i l’extrem sud de l’actual terme de Piera. Aquests quatre poders es relacionaven constantment, i no hi van faltar pactes, traïcions, crims i gestos d’audàcia.

La partida per l’Anoia va viure nombrosos canvis en les tornes del poder, i va esdevenir clau per al futur del país. Com va aconseguir Jaume I superar les revoltes dels nobles? Com va aconseguir l’abat de Sant Cugat blindar Igualada davant l’assetjament dels senyors del seu entorn? Si voleu resoldre aquestes i altres preguntes, endinseu-vos en la constel·lació d’històries entrecreuades del segle XIII a l’Anoia.

[/toggle]
[/accordion]