[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Va acompanyar Jaume I en la conquesta del Regne de València, juntament a la seva família. No era una família qualsevol, ja que eren comanadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, una orde de religiosos-guerrers al servei de la monarquia. En agraïment als serveis prestats, l’any 1265 va ser designat castlà del castell de Piera, a canvi del compromís d’acollir sempre als comtes-reis.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

El Rei: de senyor de castells a protector de ciutats

A principis del segle XIII, Jaume I reunia tots els títols de comte del principat excepte el d’Urgell. A més, era rei d’Aragó, de manera que gairebé l’únic contrapoder que tenia eren els vescomtes. A l’Anoia del segle XIII, els màxims competidors de Jaume I eren els vescomtes de Cardona, amb els seus vassalls d’Òdena i Castellolí. Jaume havia de fer servir tots els recursos possibles per frenar-los, però ja no podia confiar completament en els Claramunt, els seus aliats tradicionals. Una de les vies que li quedaven era debilitar per igual tots els senyors feudals, i els castells com a origen del seu poder. Les afavorides, serien les ciutats emergents de Piera i Igualada, en les que el rei aniria guanyant poder com a aposta de futur.
[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

A l’ombra del rei Jaume I
De les lluites internes a la conquesta de nous territoris

El segle XIII va ser determinant per als castells de l’Anoia i els seus habitants: va passar de ser una terra de frontera a ser el bressol de conqueridors i colonitzadors dels regnes sotmesos per Jaume I. La baixa noblesa anoienca era castlana (guardiana) dels castells, però no n’era propietària. L’expansió va suposar per a ells un mode d’enriquiment i glòria militar. Per la seva banda Jaume, qüestionat en la seva joventut pels nobles (entre els quals també els anoiencs), aconseguirà esdevenir la figura central d’aquests temps gràcies al seu lideratge en la conquesta.

L’actual comarca de l’Anoia va esdevenir el taulell d’una partida d’escacs a quatre bandes. Els Claramunt senyorejaven el centre i sud de la comarca, els Cardona ja estenien les seves urpes sobre Òdena i Castellolí, el rei tenia possessions a Piera i Cabrera, i l’Església vetllava pels seus interessos a la vila d’Igualada i l’extrem sud de l’actual terme de Piera. Aquests quatre poders es relacionaven constantment, i no hi van faltar pactes, traïcions, crims i gestos d’audàcia.

La partida per l’Anoia va viure nombrosos canvis en les tornes del poder, i va esdevenir clau per al futur del país. Com va aconseguir Jaume I superar les revoltes dels nobles? Com va aconseguir l’abat de Sant Cugat blindar Igualada davant l’assetjament dels senyors del seu entorn? Si voleu resoldre aquestes i altres preguntes, endinseu-vos en la constel·lació d’històries entrecreuades del segle XIII a l’Anoia.

[/toggle]
[/accordion]