[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Dalmau I de Queralt i Rocabertí

Durant la guerra contra Castella, Pere el Cerimoniós va designar Dalmau I cap de les forces frontereres. Arran de la seva bona intervenció en aquell combat, també va participar de la defensa de Catalunya durant la invasió de l’infant de Mallorca. Home de confiança del rei Pere, acompanyà la infanta Elionor a Castella per casar-se amb el rei (matrimoni del qual naixeria Ferran d’Antequera). Posteriorment, Dalmau fou conseller i camarlenc del rei i també conseller de l’infant Joan. Aquest últim li va vendre diverses senyories, però al final va resultar que no eren seves, sinó de la seva dona Violant de Bar.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Queralt: senyors d’espasa i lletres

Al segle XIV, la família Queralt ja no vivia al castell que els donava nom. S’havien traslladat una mica més enllà, a la vila de Santa Coloma de Queralt, una ciutat rica i activa, especialment gràcies a la seva comunitat jueva. A diferència d’altres llocs, els barons de Queralt tenien jurisdicció directa sobre els jueus de Santa Coloma, cosa que els proporcionava un poder estable. Aquesta base feia que els Queralt estiguessin especialment interessats a protegir i ampliar el seu territori, al mateix temps que no descuidaven les seves relacions amb la monarquia ni la seva participació en la política internacional.

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

Al servei de Pere el Cerimoniós
(segle XIV)

El segle XIII havia estat el de l’esclat del poder català a la Mediterrània: Jaume I havia incorporat a la Corona els regnes de Mallorca i València, el seu fill Pere II hi havia afegit Sicília i, el seu nét Jaume II, Sardenya. Tot i això, els fills dels monarques s’havien anat repartint els regnes, cosa que fins i tot havia provocat enfrontaments entre ells.

Resoldre aquest problema va ser l’objectiu principal de Pere III el Cerimoniós al segle XIV. Durant els més de 50 anys del reu regnat, va centrar els seus esforços a reunificar totes les possessions de la família. A la seva mort, Pere III era rei d’Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de la Cerdanya, i duc d’Atenes i de Neopàtria. Per aconseguir-ho, Pere es va haver d’enfrontar amb Castella i Gènova.

La comarca actual de l’Anoia va quedar al marge de la majoria dels escenaris de batalla de l’època. Això, que era una benedicció per a la població civil, suposava un maldecap per a la noblesa militar, ja que els nobles no en tenien prou amb les rendes que els donaven els castells, sinó que necessitaven participar dels guanys de la guerra. Per aquest motiu, van haver d’enrolar-se al servei de la Corona per optar a càrrecs públics al Principat o a les noves possessions. Així doncs, al segle XIV els nobles anoiencs estaven repartits per Mallorca, Sardenya i Sicília. Però, és realment cert que les seves lluites pel poder no van arribar fins a l’Anoia?

[/toggle]
[/accordion]