[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Berenguer Arnau II de Cervelló i de Queralt

De la mateixa manera que el seu avi Guillem de Cervelló havia forjat la seva carrera sent l’home de confiança de l’infant Pere, Berenguer Arnau va prosperar servint a la cort de l’infant Martí.

El va acompanyar en l’expedició en ajut de Castella a la guerra contra Portugal, en la defensa de Catalunya contra les tropes d’Armanyac i en l’expedició a Sicília, on va caure presoner. Va tornar a Catalunya amb Martí ja convertit en rei.

Va participar en duels i en les bandositats del Regne de València, i va rebre del rei càrrecs a la Vall d’Aran. No obstant això, la missió que més el va satisfer va ser l’expedició a Sardenya del 1409. Allà el seu cognom tenia un ressò mític, però els temps havien canviat i ara s’imposava el cognom Montbui.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Cervelló: de la Llacuna a Sardenya

Homes de confiança de la Corona, els Cervelló van exercir amb eficiència les funcions militars que se’ls van assignar. Entre elles, van destacar en la dominació militar i en el govern de Sardenya. Aquest servei al costat de la monarquia els va permetre ser senyors dels seus castells, que van agrupar en la baronia de la Llacuna. No obstant això, el seu no va ser un camí de roses, sinó que va estar marcat per la violència.

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

Al servei de Pere el Cerimoniós
(segle XIV)

El segle XIII havia estat el de l’esclat del poder català a la Mediterrània: Jaume I havia incorporat a la Corona els regnes de Mallorca i València, el seu fill Pere II hi havia afegit Sicília i, el seu nét Jaume II, Sardenya. Tot i això, els fills dels monarques s’havien anat repartint els regnes, cosa que fins i tot havia provocat enfrontaments entre ells.

Resoldre aquest problema va ser l’objectiu principal de Pere III el Cerimoniós al segle XIV. Durant els més de 50 anys del reu regnat, va centrar els seus esforços a reunificar totes les possessions de la família. A la seva mort, Pere III era rei d’Aragó, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, de Rosselló i de la Cerdanya, i duc d’Atenes i de Neopàtria. Per aconseguir-ho, Pere es va haver d’enfrontar amb Castella i Gènova.

La comarca actual de l’Anoia va quedar al marge de la majoria dels escenaris de batalla de l’època. Això, que era una benedicció per a la població civil, suposava un maldecap per a la noblesa militar, ja que els nobles no en tenien prou amb les rendes que els donaven els castells, sinó que necessitaven participar dels guanys de la guerra. Per aquest motiu, van haver d’enrolar-se al servei de la Corona per optar a càrrecs públics al Principat o a les noves possessions. Així doncs, al segle XIV els nobles anoiencs estaven repartits per Mallorca, Sardenya i Sicília. Però, és realment cert que les seves lluites pel poder no van arribar fins a l’Anoia?

[/toggle]
[/accordion]