[accordion]
[toggle title=”APARENÇA”]

[/toggle]

[toggle title=”BIOGRAFIA”]

Sense germans homes, va heretar a finals del segle XII el senyoriu de Claramunt. Va enviudar jove, i l’any 1205 es trobava assumint en solitari el seu senyoriu i vetllant pel futur del seu fill Guillem, menor d’edat. El llinatge dels Claramunt estava en una situació delicada, que ella, amb gran astúcia, va saber defensar de les amenaces exteriors. Una d’aquestes amenaces era el conflicte amb Bernat de Montbui, amb el qual compartia límits senyorials i interessos.

[/toggle]
[toggle title=”ESCUT”]

[/toggle]
[toggle title=”LLINATGE”]

Els Claramunt: la mà dels comtes

Entre finals del segle X i inicis de l’XI, els comtes de Barcelona van confiar als Claramunt la defensa de l’Anoia de les incursions musulmanes. Des del castell de Claramunt i la posició avançada de la Torre de Claramunt, els Claramunt van complir la seva funció i es va enriquir, el que els va donar un paper rellevant a la cort de Barcelona i el nomenament com a vescomtes de Tarragona. Aquest ascens dins la noblesa es va reblar quan van emparentar amb els Cardona i els Montcada. Els Claramunt seguien sent la mà del comte de Barcelona, però començaven a tenir una política i interessos propis. Durant els segles XII i XIII els Claramunt, homes i dones audaços, van ser sempre al costat dels comtes. Bé, gairebé sempre…

[/toggle]
[toggle title=”RUTA”]

[/toggle]
[toggle title=”INTRODUCCIÓ”]

A l’ombra del rei Jaume I
De les lluites internes a la conquesta de nous territoris

El segle XIII va ser determinant per als castells de l’Anoia i els seus habitants: va passar de ser una terra de frontera a ser el bressol de conqueridors i colonitzadors dels regnes sotmesos per Jaume I. La baixa noblesa anoienca era castlana (guardiana) dels castells, però no n’era propietària. L’expansió va suposar per a ells un mode d’enriquiment i glòria militar. Per la seva banda Jaume, qüestionat en la seva joventut pels nobles (entre els quals també els anoiencs), aconseguirà esdevenir la figura central d’aquests temps gràcies al seu lideratge en la conquesta.

L’actual comarca de l’Anoia va esdevenir el taulell d’una partida d’escacs a quatre bandes. Els Claramunt senyorejaven el centre i sud de la comarca, els Cardona ja estenien les seves urpes sobre Òdena i Castellolí, el rei tenia possessions a Piera i Cabrera, i l’Església vetllava pels seus interessos a la vila d’Igualada i l’extrem sud de l’actual terme de Piera. Aquests quatre poders es relacionaven constantment, i no hi van faltar pactes, traïcions, crims i gestos d’audàcia.

La partida per l’Anoia va viure nombrosos canvis en les tornes del poder, i va esdevenir clau per al futur del país. Com va aconseguir Jaume I superar les revoltes dels nobles? Com va aconseguir l’abat de Sant Cugat blindar Igualada davant l’assetjament dels senyors del seu entorn? Si voleu resoldre aquestes i altres preguntes, endinseu-vos en la constel·lació d’històries entrecreuades del segle XIII a l’Anoia.

[/toggle]
[/accordion]