Entre les darreries del segle XIX i el començament del XX, Igualada va experimentar una etapa de màxima esplendor cultural i econòmica, gràcies principalment al dinamisme dels sectors tèxtil i de la pell. Aquesta bonança va quedar gravada en el paisatge urbà a través de l’arquitectura i les arts aplicades, creant un patrimoni modernista que continua definint el caràcter i l’atractiu de la localitat.
L’estètica modernista va arrelar a la ciutat impulsada per la burgesia local, estretament lligada al Centre Mercantil Industrial i Agrícola. Des d’aquest nucli, el moviment es va escampar per tot el teixit urbà, transformant des de residències particulars fins a fàbriques, adoberies, botigues i equipaments civils de gran rellevància, com l’Escorxador municipal o l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Actualment, el municipi manté viu aquest tresor històric: només cal fer una passejada pels seus carrers per descobrir façanes sumptuoses, detalls de ferro forjat i mosaics ceràmics que testimonien el talent dels arquitectes i artesans del moment.
