Castell de Jorba

El castell fou construït a finals del segle X al capdamunt del puig de la Guàrdia, en el vessant i la falda del qual va néixer el nucli de Jorba. Aquest emplaçament reunia unes bones condicions per controlar la conca d’Òdena −i els camins que hi accedeixen− després de la seva conquesta per part del comtat d’Osona-Manresa.

La planta actual del recinte és difícil de definir a causa dels enderrocs que cobreixen bona part de les estructures. No obstant això, s’hi pot veure una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària), a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines.

Comprès dins del comtat de Barcelona, el castell va ser cedit al llinatge dels Jorba, que van ser-ne els castlans. El membre més rellevant de la família fou Guerau de Jorba, que rebé el títol de baró de Jorba al segle XII, gràcies especialment a la seva influència en la política catalana de l’època, com a conseller de confiança del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Va participar personalment en les conquestes de Lleida, Tortosa i Tarragona. A la primera meitat del segle XIV la castlania de Jorba va passar a la família dels Castellolí, punt que significà l’inici d’un seguit de canvis de mans.

De les notícies històriques conegudes, cal destacar especialment la presa del castell pels realistes l’any 1475, en el context de la Guerra Civil Catalana; i la voladura del castell l’any 1835 pels carlins durant la primera guerra Carlina.