Una part dels castells de la comarca de l’Anoia. Disposen de visita guiada.
Actualment els castells de l’Anoia que disposen de visita guiada són:
El Castell de Claramunt
El Castell de Montbui
El Castell de Tous
El Castell de Miralles
El Castell de Vilademàger
El Castell d’Òdena
El Castell de Jorba
El Castell de la Torre de Claramunt
Castell de Castellfollit de Riubregós
Castell de grans dimensions −i amb origen al segle X− que va evolucionar com a casal fortificat. Cal destacar-ne la torre quadrangular. Els nobles de la família de Tous van deixar de ser propietaris del castell durant la primera meitat del segle XV.
Castell del segle XI situat en una posició privilegiada pel que fa al control sobre els camins d’accés a l’altiplà de Calaf. Va ser senyorejat per la família dels Boixadors des de l’any 1100. De tota la construcció, en destaca la torre de planta circular.
Conjunt romànic primerenc (segles X-XI) de la Tossa de Montbui, del qual cal destacar la torre i l’església. Situat al final de la serralada de Miralles-Queralt, és una talaia privilegiada de la conca d’Òdena. Al costat del casal que van erigir al pla, el castell constitueix un testimoni del passat esplendorós de la baronia de Montbui.
Castell del segle X, i fortalesa emblemàtica de la conca d’Òdena. Era el centre de poder dels senyors de Claramunt, que van exercir-ne el domini fins al segle XIII.
Del conjunt monumental, són d’especial interès els dos recintes de muralles esglaonats. Al més alt hi ha la torre de l’homenatge i la torre quadrada; al més baix, set bestorres defensives i l’església romànica de Santa Maria.
Castell clau a la conca d’Òdena. Se’n conserva documentació des de l’any 957. Va estar en mans del llinatge dels Òdena −protagonistes de nombrosos episodis de violència feudal durant els segles XII i XIII a tota la comarca− fins a finals d’aquell segle, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.
Fortalesa d’aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Per la seva ubicació, va ser un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l’edat mitjana, i va ser destruït finalment l’any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Del castell hem de destacar els esgrafiats fets a les parets del calabós, que representen castells, cavallers i màquines d’assalt.
Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.
El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.
El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.
Castell imponent ubicat dalt d’un espadat, que ja és esmentat l’any 987. Sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló, que ostentaren el títol de barons de la Llacuna. Són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres.
