Al capdamunt d’un turó rocós que domina el paisatge entre la Conca d’Òdena i la Conca de Barberà s’alcen les restes del Castell de la Roqueta, una petita fortalesa documentada des del segle X. La seva situació estratègica li permetia controlar visualment una àmplia extensió del territori, fet que el va convertir en un punt clau de vigilància i defensa durant l’edat mitjana.
Visita guiada exterior lliure.
Entre les restes conservades s’hi poden identificar estructures defensives a la part més elevada del turó, així com les antigues dependències residencials i la capella de Sant Miquel, situada dins el recinte emmurallat. El castell va estar vinculat a destacades famílies nobles, com els Cervelló-Alamany, abans de passar a mans del monestir de Santes Creus.
Als peus del castell es troba l’església de Santa Maria de la Roqueta, un interessant edifici de finals del romànic amb una sola nau i un singular absis poligonal. A les seves parets es conserven diversos elements escultòrics amb decoracions de gran qualitat, testimonis de la riquesa artística del conjunt.