L’església parroquial de la Sagrada Família d’Igualada és una de les mostres més destacades de l’arquitectura contemporània de la ciutat. El projecte, obra de Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, es va concebre dins dels principis de l’anomenada Escola de Barcelona, un moviment arquitectònic que apostava per la funcionalitat, l’austeritat i l’ús sincer dels materials.
El conjunt està format pel temple i la rectoria. L’església s’organitza en diversos cossos —la nau principal, les capelles laterals, l’altar del Santíssim i la sagristia—, articulats al voltant d’una torre que fa de campanar. L’ús del totxo vist, el formigó i l’estructura metàl·lica defineix l’estètica de l’edifici, caracteritzada per la simplicitat de les formes i l’absència d’elements decoratius innecessaris.
A l’interior destaquen les agrupacions de columnes de totxo amb capitells de formigó i la gran estructura metàl·lica que cobreix la nau principal. La il·luminació natural, que entra a través dels grans finestrals situats a la part superior, contribueix a crear un espai sobri però de gran riquesa arquitectònica.
L’única decoració escultòrica destacada es troba a l’altar major, on tres talles de l’escultor Mainé representen la Sagrada Família en la glòria. La seva simplicitat i disposició s’integren plenament en el llenguatge arquitectònic de l’edifici.
Un exemple singular de l’arquitectura religiosa contemporània catalana, on funcionalitat, materials i espiritualitat es combinen en un conjunt de gran personalitat.
