Josep Mestre: cereals i llegums, com abans
Cereals i llegums, peces bàsiques de la dieta mediterrània, creixen sense presses a les finques de Josep Mestre a Argençola. Fa prop de dues dècades es va apropar a l’agricultura ecològica, aprenent com cultivar sense pesticides ni adobs químics. I l’any 2001 van conrear les primeres 30 hectàrees amb procediments de l’agricultura ecològica, que avui utilitza a totes les seves terres. Mestre reconeix que “és un altre món” i que “no té res a veure” amb l’agricultura convencional. Del resultat en dona fe la certificació dels seus productes per part del CCPAE (Consell Català de Producció Agrària Ecològica).
L’objectiu de Josep Mestre és la recuperació de varietats catalanes com la xeixa o el forment, així com una barreja de tres blats, sègol o el blat egipci. Bàsicament, els cultius són varietats antigues “perquè són varietats bàsiques en les quals l’home no ha intervingut en creuar-les, tenen menys gluten són molt més fàcils de digerir”. Pel que fa a els llegums, Mestre conrea el cigronet de l’Alta Anoia, llenties -tant la varietat pardina com la francesa Dupuy, introduïda fa dos anys- i una varietat de pèsol de secà. Un ampli ventall de llegums i cereals -alguns transformats en farines- per a consum humà i també d’animals.
L’agricultor explica que els cereals se sembren entre octubre i novembre, “perquè els que sembren nosaltres són de cicle llarg” i la collita arrenca a finals de juny. Els llegums es comencen a sembrar el mes de gener “perquè són de cicle curt i a més el fred els castiga una mica” i també es cullen al juny.
Un cop feta la collita, es fa la mòlta del gra al seu molí de pedra i fusta, amb diferents tamisos segons el tipus de farina que es vulgui obtenir així com sèmoles. La mòlta dels grans és lenta i suau amb la finalitat de conservar totes les propietats organolèptiques dels cereals. I del molí, al client. La venda dels productes es fa directament al magatzem d’Argençola, així com en botigues i cooperatives de consum. Les farines i llegums de Josep Mestre es fan servir també en alguns menjadors escolars que han fet l’aposta pel producte ecològic i de proximitat.
Mestre també ha introduït el cultiu de la mostassa, una espècie molt poc comuna als camps catalans. I l’agricultor reconeix que està sorprès per l’acollida, donat que productors i restaurants en fan servir per elaborar salses o conserves.
