Castell de Rubió

El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.


Castell d’Òdena

Castell clau a la conca d’Òdena. Se’n conserva documentació des de l’any 957. Va estar en mans del llinatge dels Òdena −protagonistes de nombrosos episodis de violència feudal durant els segles XII i XIII a tota la comarca− fins a finals d’aquell segle, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.


Castell de Sant Esteve

Fortalesa d’aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Per la seva ubicació, va ser un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l’edat mitjana, i va ser destruït finalment l’any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Del castell hem de destacar els esgrafiats fets a les parets del calabós, que representen castells, cavallers i màquines d’assalt.


Castell de Vilademàger

Castell imponent ubicat dalt d’un espadat, que ja és esmentat l’any 987. Sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló, que ostentaren el títol de barons de la Llacuna. Són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres.


Castell d’Orpí

Documentat des del segle X, és esmentat com a castell termenal entre els bisbats de Vic i Barcelona. Conegut com a «Castro Auripini», tenia la funció de protegir els comtats d’Osona i Barcelona de les ràtzies musulmanes. Al segle XII va entrar dins l’òrbita dels senyors de Claramunt i, a principis del XIV, dels Cardona. La torre és especialment impressionant.


Castell de Miralles

Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.


Castell de Jorba

El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.