L’olor de l’estiu

Arriba l’estiu. 

El sol omple tots els racons dels camps, dels boscos, de les muntanyes, de les cases. 

Els raigs intrèpids acaronen insolents les pedres i les herbes. Abracen les nostres pells i ens fan sentir la primera calor abrusadora. I indolents, ens comencem a despullar per foragitar la suor i la sensació de constrenyiment de tot el que ens encercla més del compte. 

Les olors s’escampen curioses per totes les raconades, olors de pins, de cereals, de vinya, de les flors més perfumades. El paisatge ens apareix com un quadre perfecte, temptació per a pintors i poetes. Capritx d’adolescent que varia d’humor amb els vents i les rosades.

I la nit, màgica, plena del garbuix festiu, de vacances, de música que ambienta el que ja s’està orquestrant, que convida indecent a sentir pell a pell, mirades, cercles i besades. Sol i lluna. Mar i cel. Boscos i rosades.

Joc de sensacions, de sentiments, de vibracions, de passions. Simfonia exaltada.