L’art gòtic es defineix com l’estil arquitectònic i decoratiu predominant a Europa des de finals del segle XII fins al XV. Aquest moviment coincideix amb les transformacions socials i econòmiques que pateix la societat europea durant la baixa edat mitjana, veient com la burgesia i els gremis comercials van adquirint més poder, enfront de la noblesa i l’estrat eclesiàstic.
A Catalunya, després de la crisis demogràfica i feudal viscuda a tot el territori, es comença a experimentar un canvi de mentalitat gràcies a la influència dels nous corrents artístics i arquitectònics provinents de França, que aporten un aire renovador davant les exigències de la societat urbana del moment.

L’ARQUITECTURA

De la mateixa manera que en el romànic, l’arquitectura gòtica té molt de ressò en les edificacions religioses (esglésies, monestirs i catedrals) però també influencia en gran mesura edificis urbans i públics.
Durant el traspàs del romànic al gòtic se substitueixen i remodelen moltes esglésies romàniques per construccions gòtiques (Santa Maria, Rubió; Santa Maria del Priorat, Castellfollit de Riubregós) amb l’obertura de capelles laterals, voltes de creueria i finestrals d’arcs apuntats.
Com veiem, a poc a poc, l’arquitectura romànica deixa pas a les innovacions gòtiques, i ja no es requereixen gruixuts murs de contenció, perquè se substitueix l’arc de mig punt i la volta de canó per arcs ogivals i voltes de creueria, que estilitzen les formes i aporten una percepció monumental i esvelta a les construccions (Santa Maria, Rubió; Santa Càndia, Orpí; Santa Maria de la Roqueta, Sant Martí de Tous).

També apareixen nous elements decoratius, com els florons, els vitralls i les rosasses (Sant Pere, Masquefa; Santa Maria del Priorat, Castellfollit de Riubregós; Santa Maria, Rubió), que il·luminen l’interior de les naus amb múltiples colors. Tot i així, l’art gòtic català i, per tant, l’anoienc, es caracteritza per la simplicitat de formes geomètriques i la netedat de les seves estructures, poc carregades (Sant Pere de Vilademàger, La Llacuna; Santa Maria, Piera; Capella de la Puríssima Concepció, Pujalt; Santa Maria, Montmaneu; Capella de Sant Salvador del Castell, Cabrera d’Igualada) i en aquests darrers casos utilitzen encara una volta de canó apuntada.
El gòtic més tardà incorpora l’arc conopial (Sant Pere, Jorba), ja al segle XVI, i a cavall amb el Renaixement.

LA PINTURA I L’ESCULTURA

L’escultura romànica evoluciona notablement amb la influència d’artistes francesos i italians, que eliminen la rigidesa i la sobrietat de l’art romànic, esdevenint així l’escultura gòtica més expressiva i natural (Sant Pere de Mirambell, Calonge de Segarra; Portalada de Santa Càndia, Orpí).
Cal mencionar que la temàtica predominant en l’escultura gòtica d’aquell moment ve focalitzada pel teocentrisme que vivia la societat, i d’aquesta manera s’elaboren talles de fusta policromades i escultures de pedra, que decoraran interiors i exteriors de temples dedicats al culte religiós (Sant Crist Vell, La Pobla de Claramunt; Mare de Déu, Pujalt; Mare de Déu de Puig del Ram, Segur, Veciana; Mare de Déu del Portal, Els Prats de Rei).

La pintura mural romànica de temàtica religiosa passa a concentrar-se, durant l’època gòtica, en els retaules: suports de fusta de grans dimensions que decoren els absis i els interiors de les esglésies (Santa Maria, Rubió).
Els retaules, amb distribució geomètrica, mostren escenes religioses, ricament policromades i daurades, de l’Antic Testament i dels Evangelis, que aproximen el cristianisme al poble baix medieval. El fet de poder realitzar les obres sobre una taula, amb preparació prèvia, implica que l’artesà pot treballar al taller, sense una vinculació directa amb l’església. Els retaules aniran evolucionant, adquirint noves formes i ornamentacions posteriors.

Cal fer una menció a les creus de terme que es conserven a la comarca de l’Anoia. Les creus de terme tenen una gran simbologia espiritual, ja que amb la seva presència es beneeix tot l’espai que les rodeja, especialment el terme (La Creu dels Prats de Rei;  la de Sant Martí de Tous; la de La Françola i la del Pla, a Santa Maria de Miralles; la de Conill, a Pujalt; la de Cervera, a Castellfollit de Riubregós).

MÉS PATRIMONI GÒTIC ANOIENC

Una part del ric patrimoni religiós gòtic de la comarca de l’Anoia es conserva i s’exposa en diferents museus i col·leccions del país: Museu Episcopal de Vic, Museu Diocesà de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona i “Fulgentia” (Exposició Permanent d’Orfebreria Religiosa a la Basílica de Santa Maria d’Igualada).
Al Museu Episcopal de Vic podreu visitar  els originals de: Predel·la del retaule de Santa Maria de Rubió; Retaule dedicat a Sant Antoni Abad i Santa Margarida de Santa Maria de Rubió; un compartiment dedicat a Sant Agustí d’un retaule de Santa Magdalena de l’Astor de Pujalt; la Mare de Déu de Boixadors de Sant Pere Sallavinera; i el compartiment principal del retaule de Sant Antoni Abad de Copons.
Al Museu Diocesà de Barcelona: algunes parts del retaule major de Sant Pere de Masquefa.
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya s’exposa el retaule gòtic de Sant Pere i Sant Pau procedent del Priorat de Santa Maria de Castellfollit de Riubregós.
A l’exposició permanent “Fulgentia” podem admirar una important col·lecció d’orfebreria amb peces gòtiques com la Creu Processional Major de la Basílica d’Igualada i un calze gòtic d’argent sobredaurat, entre altres peces de la comarca de l’Anoia.