El terme de Veciana, amb una extensió de 38,89 km2, ocupa planes, serres i fondalades entre l’altiplà segarrenc i la conca d’Òdena, amb importants zones de conreus, boscos d’obaga i solell, rierols i torrents, camins i corriols, tot generant un tapís de colors, textures i relleus.
Ocupat des d’antic, és durant l’Edat Mitjana que els nuclis, que actualment formen part del municipi, neixen a redós de castells, ara fa uns 1000 anys. Veciana, Sant Pere Desvim, Santa Maria del Camí, La Rubiola, Montfalcó el Gros i Segur són els nuclis que configuren l’actual Veciana que ha sabut preservar un ric patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic dels diferents períodes històrics que han vist passar la seva gent.
El patrimoni religiós és ben present a Veciana, especialment el corresponent al període medieval: el Romànic i el Gòtic, tant pel que fa a l’arquitectura com també a la pintura i l’escultura, conservant peces molt importants de cada moment.
VECIANA, SANTA MARIA
Documentada al s.XI, és un edifici d’una nau i absis semicircular amb l’accés original a la façana de migdia, que conserva part de la seva decoració escultòrica: en l’arcuació central, en l’arc i en les impostes.
D’aquest edifici religiós es conserva al Museu Episcopal de Vic, des d’abans de l’any 1893, la talla de la Mare de Déu de Veciana, de la segona meitat del s.XIII. La talla representa la Mare de Déu Coronada seient en un tron. La curiositat és que el Nen seu sobre la cama dreta, al contrari del que era habitual.
SANT PERE DESVIM
Es una església documentada al s.XI, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular flanquejat per dues absidioles desplegades al començament dels murs laterals, que defineixen una capçalera trevolada.
Tres finestres de dobles esqueixada distribuïdes per les façanes i l’absis deixen entrar una tènue claror.
Els tancaments exteriors, absis i mur nord, són ornamentats amb frisos d’arcuacions cegues entre lesenes, d’acord amb l’estil llombard.
En el seu interior, en l’espai central de l’absis, es conserven unes pintures murals recuperades entre els anys 2001 i 2009.
El conjunt pictòric està format per dos cicles clarament diferenciats: les pintures romàniques, que representen una sèrie de sanefes concèntriques de caràcter geomètric i vegetal; l’altre cicle, renaixentista, ocupa la part central de l’absis i s’hi representa una màndorla circular ornamentada amb ones concèntriques, dins de la qual apareix la figura de Sant Pere Entronitzat i amb tiara papal de tres corones.
SANTA MARIA DEL CAMÍ, SANT JAUME DE CASTELLNOU
No gaire lluny, cap al nord de Santa Maria del Camí, trobem el nucli de Castellnou d’Albarells o del Camí. En aquest indret es conserva, en estat ruïnós, una capella dedicada a Sant Jaume Apòstol, construïda el s. XVII i citada en una visita pastoral de l’any 1685.
En la façana oest hi trobem la porta de l’església, a cavall entre el renaixement i el barroc, amb columnes jòniques.
MONTFALCÓ EL GROS, SANT PERE
Es tracta d’una església de construcció romànica, d’una sola nau i absis semicircular que en època moderna va ser sobrealçat. Està a prop de les restes del Castell de Montfalcó.
LA RUBIOLA, SANTA LLÚCIA
La capella de Santa Llúcia, patrona de La Rubiola, es troba a tocar de les parets de la casa noble de Cal Riera.
És un edifici rectangular, amb un petit campanar d’espadanya. Per la tipologia constructiva podríem situar-lo entre els segles XVII i XVIII, amb reformes posteriors, com l’obertura d’una capella en el mur de migdia.
SEGUR, SANTA MARIA
El nucli de Segur, on ens trobem ara, va néixer al peu del seu castell medieval.
L’edifici que ens acull és l’església parroquial de Santa Maria. Els seus orígens cal situar-los al s.XII amb múltiples reformes en els segles posteriors, especialment durant el gòtic, moment en què s’obren dues capelles laterals amb volta de canó apuntada. En aquest moment també s’hi construí la porta d’accés, molt transformada en el s.XIX. Va patir un incendi durant els primers mesos de la Guerra Civil que en destruí tota la seva decoració barroca.
MARE DE DÉU DE PUIG DEL RAM
A dalt d’un turó, a l’entrada del poble, hi destaca el Santuari de la Mare de Déu de Puig del Ram. L’actual edifici es construí vers l’any 1786, d’una sola nau i cúpula semiesfèrica.
La Mare de Déu de Puig del Ram, conservada en el seu interior, és una escultura en pedra policromada tardo gòtica, de petites dimensions, que sosté un ram amb la mà dreta i el Nen a la falda esquerra, el qual beneeix amb la dreta i sosté la bola del món amb l’esquerra.