Per tal de conèixer el patrimoni històric, arquitectònic i artístic medieval present a les viles de la comarca de l’Anoia, cal remuntar-se al període anterior al segle XI, quan els territoris que actualment conformen la comarca eren considerats terra de frontera. Es tracta, doncs, d’una zona poc poblada i sense una estructura política i religiosa definida. No és fins a l’arribada de repobladors al territori, quan apareixen els primers castells de frontera fortificats, capaços de repel·lir l’amenaça sarraïna. A poc a poc, els habitants s’organitzen en petits nuclis urbans i rurals al voltant dels castells, i es fa necessària la construcció d’espais destinats al culte cristià.
Sant Joan de Vilamajor (Pujalt)
Sant Pere de Boixadors
Santa Maria de la Tossa de Montbui
És en aquest context quan sorgeix el romànic, no tan sols com a símbol arquitectònic religiós, sinó també com a corrent artístic i cultural, expandint-se pel territori català, i a la vegada, tenint també gran rellevància a la major part de l’Europa Occidental i la Sicília normanda. La seva importància l’ha acabat transformant en el primer estil medieval europeu plenament constituït, amb influències no tan sols en edificacions d’arrel eclesiàstica, sinó també civil i militar.
L’ARQUITECTURA
Entre els segles X, XI i gran part del segle XII, el romànic va patir una evolució arquitectònica notable, començant per un estil preromànic (segona meitat del segle X) i derivant en dos períodes o estils diferents: el romànic llombard i el romànic ple.
El romànic anoienc es caracteritza per gaudir d’esglésies, sobretot construïdes durant el segle XI (Santa Maria de la Tossa, Santa Margarida de Montbui), vinculades directament a les tècniques i ornamentacions llombardes. Les primeres construccions es caracteritzen per tenir una nau principal de volta de canó, acabada en un absis, amb parets gruixudes i espitlleres (Sant Miquel, Òdena; Sant Jaume del Castell de Queralt, Bellprat; Sant Pere del Castell de Boixadors, Sant Pere Sallavinera; Sant Joan de Vilamajor, Pujalt; Sant Jaume Sesoliveres, Igualada; Sant Pere de l’Arç, Calonge de Segarra; Sant Pere de Copons, Copons; Sant Salvador de Vilanova d’Espoia, La Torre de Claramunt; Sant Pere de Pierola, Els Hostalets de Pierola).
A mesura que l’arquitectura romànica es va fent més complexa, es construeixen esglésies amb naus laterals i absidioles complementàries (Priorat de Santa Maria, Castellfollit de Riubregós; Monestir i Granja Cistercenca d’Ancosa, La Llacuna; Santa Maria del Castell de Claramunt, La Pobla de Claramunt; Santa Fe, Calonge de Segarra), amb una distribució simètrica i amb columnes tosques (Santa Maria de la Tossa, Santa Margarida de Montbui), a vegades decorades amb capitells ornamentats, que es comuniquen entre si amb arcs de mig punt.
Així que es va deixant enrere l’austeritat característica del romànic, es van perfeccionant les decoracions dels absis o les portalades (Sant Pere, Masquefa; Santa Maria de la Sala, Jorba) i s’incorporen nous elements com els ulls de bou en els absis (Santa Maria del Camí, Argençola).
Santa Maria de la Sala (Jorba)
Santa Maria del Priorat
LA PINTURA I L’ESCULTURA
La pintura mural i l’escultura han esdevingut un referent iconogràfic de l’art romànic religiós a Catalunya. Tot i que l’escultura no va destacar massa durant el segle XI (ja que fou eclipsada per l’arquitectura), durant el segle XII va agafar més força, esdevenint un referent a tota Europa. A la comarca cal fer esment de talles de fusta (Mare de Déu de la Llet, La Pobla de Claramunt; Mare de Déu, Veciana, aquesta ja de transició al gòtic) i elements florals, animals i geomètrics de pedra, (Portalada de Santa Maria, Rubió; Portalada de Santa Maria de la Sala, Jorba) que complementaven l’arquitectura religiosa. Es tracta, doncs, de representacions hieràtiques i esquemàtiques, sense moviment ni expressions, moltes vegades amb figuracions simètriques frontals. Aquests trets toscs amaguen sovint un extens llenguatge iconogràfic, comprensible per la societat i la cultura alt medieval.
Pel que fa a l’art pictòric, es decoraven els interiors dels absis d’esglésies i ermites amb pintura al fresc i daurat, que aportaven lluminositat i magnificència a les construccions tosques de pedra, amb l’objectiu d’apropar Déu als feligresos. A l’Anoia disposem de dues pintures romàniques situades a l’absis, una ja de transició al gòtic (Santa Maria, El Bruc) i una altra amb temàtica geomètrica i floral (Sant Pere Desvim, Veciana)
La Tossa de Montbui
MÉS PATRIMONI ROMÀNIC ANOIENC
El Museu Episcopal de Vic conserva i exposa algunes peces del patrimoni religiós romànic anoienc com per exemple:
La Mare de Déu de Veciana, el Crist Pantocràtor de Sant Bartomeu d’Igualada i les escultures de Sant Cosme i Sant Damià de l’església de Santa Magdalena de l’Astor (Pujalt).