Us convidem a visitar i passejar pel nostre territori tot trobant el conjunt d’esglésies i ermites rurals que ens aconsegueixen transportar a un entorn de calma espiritual excepcional que us ajudarà a conèixer una part important del nostre patrimoni religiós.
Un entorn on el silenci se sent.
Aquest recinte respon al projecte presentat per Enric Miralles i Carme Pinós, guanyador del concurs convocat per l’Ajuntament d’Igualada l’any 1983.
El nou cementiri, del qual n’han fet ampli ressò publicacions especialitzades, ha estat guardonat amb el premi FAD d’arquitectura.
És un edifici romànic, d’una nau rectangular i un absis semicircular, amb dues portes d’arc de mig punt, segurament del segle XII, que va ser sobrealçat i molt alterat durant els segles XIV a XVIII.
Important obra de Rubió i Bellver, dels anys 1931-1944, que ocupa una illa sencera del sector de ponent de la ciutat. El conjunt consta de diversos cossos, entre ells una destacada torre adossada a la façana principal, gairebé a mode de campanar, i la capella a la part posterior, amb cimbori poligonal amb coberta de piràmide.
Tot el parament està fet amb pedra carejada i profusament guarnit amb altres elements de pedra com ara pinacles, crestes, columnes o merlets. Voltada de jardí, és una obra que imposa per la seva envergadura i sumptuositat, gairebé com una catedral.
L’església romànica de Santa Maria del Priorat va ser consagrada pel bisbe d’Urgell l’any 1082 i cedida poc després al monestir de Sant Benet de Bages que hi estableix un priorat. Aquest va adquirir gran prosperitat durant el segle XIII, època en la qual va rebre nombroses donacions, iniciant-se la seva decadència cap al segle XV. Torna a revifar entre el XVII i el XVIII, quan es reedifica la casa monacal (1740) i després torna a decaure fins a l’exclaustració de 1835.
Conjunt de pintura rupestre descobert per F. Navaro Ferré l’any 1982 i situades en dos abrics naturals enmig del bosc. Una de les representacions hi la figura d’una possible cèrvola, mentre que la segona hi ha quatre figures, entre elles una cabra, un arquer i una figura femenina. Les figures són negroses o rogenques i podrien ser dels anys 3.000 a 3.500 aC.
L’accés és dificultós i només es pot realitzar a peu.
Aquesta vil·la és un dels vestigis més importants de l’Anoia romana, que estigué en plena activitat entre els segles I aC i III dC i es dedicà a l’explotació de cereals, vinya i olivera. La visita, permet conèixer l’organització d’aquest tipus d’hisendes, la vida quotidiana i aspectes generals de la vida romana.
Aquest jaciment explica la configuració de la comarca en l’època de dominació romana.
El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Estilísticament és una peça trescentista.
Les creus de terme estan documentades a Catalunya només a partir del segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies.
A l’Anoia hi trobem diferents creus termenals de tipologia gòtica. A les persones que els hi agradin aquests elements religiosos singulars pot seguir la Ruta de les Creus de Terme de l’Anoia.
Més de 100 anys de recerca paleontològica han permès recuperar més de 80.000 restes fòssils de gran singularitat científica (s’han identificat més de 72 noves espècies). El jaciment paleontològic de Can Mata és un referent d’importància internacional, un dels més importants del Miocè europeu. Cal destacar la rellevància científica dels primats fòssils trobats, com són en “Pau” (Pierolapithecus catalaunicus) i en “Lluc” (Anoiapithecus brevirostris).
