Cal Serrats, carn de xai criat en plena natura

Cal Serrats és una empresa familiar ubicada a la masia del mateix nom a Argençola. Conreen les seves pròpies terres i fan pasturar les seves ovelles per camps i boscos de l’entorn. Una alimentació saludable amb la que criar els seus xais dels que després en venen la carn.

Josep Maria Taixé i Gemma Clarena estan al capdavant de Cal Serrats, una aventura que va començar el 1993 de la mà de l’avi Pere, que va comprar al Montseny una quarantena d’ovelles i va construir un corral. Les terres de la família havien passat del conreu dels ametllers al correu de cereals i farratges. Les feien pasturar i els recol·lectaven menjar per a l’hivern.

Amb la mateixa cura per l’entorn, Gemma Clarena explica que sempre han aplicat criteris d’agricultura ecològica, un esforç que compta des de fa una dècada amb la certificació del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). A la pràctica, com diu Clarena, “ho fem de la millor manera que pensem que pot ajudar a conservar la terra i que els animals vagin creixent al seu ritme”. Aquell petit ramat de l’avi Pere són avui prop de 500 ovelles, que cuiden mantenir ben alimentades, amb pastures, al bosc o en camps en guaret perquè puguin criar.

En aquesta explotació d’Argençola conviuen dues races d’ovella, l’autòctona de la Catalunya Central, anomenada Ripollesa, i la francesa Lacaune. Clarena explica des de la seva finca que “totes dues s’adapten bé al tipus de terreny que tenim aquí, que no és pla ni molt productiu”. I tot que el tipus i pèl de les ovelles pot fer evident la diferències entre les dues races, l’alimentació i la vida que porten a Cal Serrats fa “que no puguem notar la diferència en la carn, que és de molt bona qualitat”.

La carn de xai de Cal Serrats es pot trobar als restaurants de la zona i en algunes botigues d’Igualada i la comarca, però també es pot anar a buscar a la mateixa masia. Gemma Clarena afegeix que “fem distribució de proximitat perquè a més som una empresa molt petita i ens agrada conèixer i tenir tracte amb qui gasta la carn” i més enllà dels punts on distribueixen la carn de xai deixa clar que també es pot anar a la mateixa masia a comprar-la.