El nostre país és petit, però sorprenent.
A l’Anoia, a tocar de l’Alt Penedès, hi trobem un conjunt de salts d’aigua no gaire coneguts i que són una petita meravella. Ens trobem al municipi de Cabrera de l’Anoia, on el torrent de la Bleda és una riera que va des de Canaletes fins al Bedorc.
Hi ha espais a Catalunya amagats, oblidats, gens coneguts. Poc espectaculars, però agradables. Orpí, poble totalment desconegut del gran públic, posseeix un bon nombre d’aquests espais: Santa Càndia.
Enmig d’un paratge de secà, en la comarca de l’Anoia, trobem una zona amb boscos, espais humits i molta vegetació en una caminada de poc més d’una hora: La Fou de Tous.
La Llacuna està situat a 600m sobre el nivell del mar i amb una superfície majoritàriament boscosa de pins, roures i alzinars. Aquesta vegetació refresca el clima calorós de l’estiu i l’alçada mitjana sobre el nivell del mar agreuja moderadament el fred sec de l’hivern. Les llargues passejades entre boscos i vinyes són el principal encant d’aquest municipi.
Pujalt i els seus nuclis conserven de l’època medieval portals de muralla, passos coberts, esglésies romàniques i gòtiques, carrers costeruts i restes de castells. De la nostra història recent trobem importants vestigis del Campament d’Instrucció de l’Exèrcit Popular de 1938.
Copons és un indret carregat d’història. Les seves cases nobles, les seves balconades, els seus carrers, parlen d’un passat pròsper que porta irremediablement al segle XVIII.
Ruta creada a partir de l’episodi de Prats de Rei viscut en la última ofensiva aliada a territori català un cop ja s’havia perdut l’Aragó amb les derrotes de Villaviciosa i Brihuega. L’enfrontament a Prats de Rei es produí en un moment clau de la Guerra de Successió, ja que el 1711 els anglesos estaven mantenint converses de pau amb França per finalitzar un conflicte que ja s’allargava massa.
Aquesta ruta comprèn els principals espais històrics de la batalla dels Prats de Rei, ocorreguda l’any 1711 durant la Guerra de Successió. Pot fer-se a peu, en bicicleta, a cavall o en quad.
El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.
Castell roquer amb origen al segle X. Són especialment destacables els murs de l’església romànica de Sant Llorenç, que està integrada en la fortificació.
