Des de dalt de la Serra d’Ancosa hi trobem la presència del punt més alt de la comarca: el Puig Castellar (944m), amb una panoràmica que es fa ben evident la denominació del poble de sortida: La Llacuna.
* Fitxes Anoia *
Els miradors de l’Anoia
El Gorg del Nafre
Uns metres abans d’arribar a Copons, en el Gorg de Nafre, la Riera Gran ha de vèncer un fort desnivell, tot caient bellament dins una bassa d’aigua.
Descobrint els Salts amagats de Cabrera d’Anoia
El nostre país és petit, però sorprenent.
A l’Anoia, a tocar de l’Alt Penedès, hi trobem un conjunt de salts d’aigua no gaire coneguts i que són una petita meravella. Ens trobem al municipi de Cabrera de l’Anoia, on el torrent de la Bleda és una riera que va des de Canaletes fins al Bedorc.
Santa Càndia, aventura a l’aigua
Hi ha espais a Catalunya amagats, oblidats, gens coneguts. Poc espectaculars, però agradables. Orpí, poble totalment desconegut del gran públic, posseeix un bon nombre d’aquests espais: Santa Càndia.
La Fou de Tous
Enmig d’un paratge de secà, en la comarca de l’Anoia, trobem una zona amb boscos, espais humits i molta vegetació en una caminada de poc més d’una hora: La Fou de Tous.
Gorgs i Salts d’aigua, indrets màgics de l’Anoia
La Llacuna, passejant entre boscos i vinyes
La Llacuna està situat a 600m sobre el nivell del mar i amb una superfície majoritàriament boscosa de pins, roures i alzinars. Aquesta vegetació refresca el clima calorós de l’estiu i l’alçada mitjana sobre el nivell del mar agreuja moderadament el fred sec de l’hivern. Les llargues passejades entre boscos i vinyes són el principal encant d’aquest municipi.
Pujalt i l’Astor, pedra i tradició
Pujalt i els seus nuclis conserven de l’època medieval portals de muralla, passos coberts, esglésies romàniques i gòtiques, carrers costeruts i restes de castells. De la nostra història recent trobem importants vestigis del Campament d’Instrucció de l’Exèrcit Popular de 1938.
Copons, pas de traginers i comerciants
Copons és un indret carregat d’història. Les seves cases nobles, les seves balconades, els seus carrers, parlen d’un passat pròsper que porta irremediablement al segle XVIII.