A Calonge de Segarra hi trobareu un espai patrimonial que us portarà a fer un recorregut pel territori ara fa 1.000 anys i per 7 castells de la comarca que defensaven la Marca Hispànica.
Castell imponent ubicat dalt d’un espadat, que ja és esmentat l’any 987. Sota el domini de la casa comtal de Barcelona, va ser custodiat pels senyors del castell de Queralt i pel llinatge dels Cervelló, que ostentaren el títol de barons de la Llacuna. Són especialment destacables el cinyell de muralles i les torres.
El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.
El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.
Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.
Fortalesa d’aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Per la seva ubicació, va ser un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l’edat mitjana, i va ser destruït finalment l’any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Del castell hem de destacar els esgrafiats fets a les parets del calabós, que representen castells, cavallers i màquines d’assalt.
Castell clau a la conca d’Òdena. Se’n conserva documentació des de l’any 957. Va estar en mans del llinatge dels Òdena −protagonistes de nombrosos episodis de violència feudal durant els segles XII i XIII a tota la comarca− fins a finals d’aquell segle, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.
Castell del segle X, i fortalesa emblemàtica de la conca d’Òdena. Era el centre de poder dels senyors de Claramunt, que van exercir-ne el domini fins al segle XIII.
Del conjunt monumental, són d’especial interès els dos recintes de muralles esglaonats. Al més alt hi ha la torre de l’homenatge i la torre quadrada; al més baix, set bestorres defensives i l’església romànica de Santa Maria.
Conjunt romànic primerenc (segles X-XI) de la Tossa de Montbui, del qual cal destacar la torre i l’església. Situat al final de la serralada de Miralles-Queralt, és una talaia privilegiada de la conca d’Òdena. Al costat del casal que van erigir al pla, el castell constitueix un testimoni del passat esplendorós de la baronia de Montbui.