Castell roquer amb origen al segle X. Són especialment destacables els murs de l’església romànica de Sant Llorenç, que està integrada en la fortificació.
El castell de Queralt, alçat al segle X a la primera línia de frontera, conserva el perfil majestuós que va esdevenir bressol d’una de les famílies més influents de la zona: els Queralt, senyors de Santa Coloma.
El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.
Documentat des del segle X, és esmentat com a castell termenal entre els bisbats de Vic i Barcelona. Conegut com a «Castro Auripini», tenia la funció de protegir els comtats d’Osona i Barcelona de les ràtzies musulmanes. Al segle XII va entrar dins l’òrbita dels senyors de Claramunt i, a principis del XIV, dels Cardona. La torre és especialment impressionant.
El castell de la Manresana, documentat del segle XI, estava dominat per la família Balsareny. Gràcies a la seva torre va ser un lloc estratègic en la guerra de Successió durant la batalla de Prats de Rei, l’any 1711, des d’on el comte Starhemberg dirigia les tropes austriacistes.
Anomenat també castell de Jaume I, ja que hi feia llargues estades quan es desplaçava a la Catalunya interior. L’any 1265, el rei hi va fixar un estatge reial permanent. L’edifici està format per un sol cos adossat a una torre amb merlets, i envoltat per una muralla també emmerletada.