La torre de Contrast, amb origen al segle XIII o anterior, és un exemple perfecte de torre pensada com a construcció aïllada, amb forma cilíndrica i porta al primer pis.
El castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI.
Castell roquer amb origen al segle X. Són especialment destacables els murs de l’església romànica de Sant Llorenç, que està integrada en la fortificació.
El castell de Queralt, alçat al segle X a la primera línia de frontera, conserva el perfil majestuós que va esdevenir bressol d’una de les famílies més influents de la zona: els Queralt, senyors de Santa Coloma.
El castell de Jorba destaca per la ubicació que té (amb un gran control sobre els accessos a la conca d’Òdena) i per la torre i les muralles que tanquen el conjunt. Té origen al segle X, si bé es va convertir en un lloc clau al segle XII, gràcies al baró Guerau de Jorba, un noble molt influent en la seva època.
El castell conserva la torre circular i la part del traçat de muralles. Tot i això, el més destacat del conjunt és l’església fortificada de Santa Maria, un temple gòtic construït entre el 1275 i 1317 que contribuí a millorar-ne el sistema defensiu.
Amb origen al segle X, el castell de Miralles va permetre el control i repoblament de la comarca cap a ponent. Dins del comtat de Barcelona, el castell va ser confiat a la família dels Cervelló, que a partir del segle XIV configuraren la baronia de la Llacuna amb aquesta i altres possessions que tenien a la zona. El més destacable d’aquesta construcció a dia d’avui és el doble recinte de muralles i l’església romànica.
Documentat des del segle X, és esmentat com a castell termenal entre els bisbats de Vic i Barcelona. Conegut com a «Castro Auripini», tenia la funció de protegir els comtats d’Osona i Barcelona de les ràtzies musulmanes. Al segle XII va entrar dins l’òrbita dels senyors de Claramunt i, a principis del XIV, dels Cardona. La torre és especialment impressionant.
Fortalesa d’aspecte imponent flanquejada per tres torres albarranes. Per la seva ubicació, va ser un enclavament important en moments de conquesta i al llarg de l’edat mitjana, i va ser destruït finalment l’any 1822 durant la guerra entre absolutistes i liberals. Del castell hem de destacar els esgrafiats fets a les parets del calabós, que representen castells, cavallers i màquines d’assalt.
Castell clau a la conca d’Òdena. Se’n conserva documentació des de l’any 957. Va estar en mans del llinatge dels Òdena −protagonistes de nombrosos episodis de violència feudal durant els segles XII i XIII a tota la comarca− fins a finals d’aquell segle, quan en van perdre tots els drets i va acabar sota domini dels Cardona.