Castell de la Roqueta

Es coneix de l’existència del castell des de mitjan segle X. Des de la seva posició, un turó de cim rocós (la “roqueta”), gaudeix d’una bona visió de la zona de transició entre la conca d’Òdena i la Conca de Barberà.
El castell presenta restes d’estructures (potser una torre) a la part més elevada del turó. Just a sota, i cenyit per muralles, hi ha les dependències residencials i de la petita capella de Sant Miquel.
La família dels Cervelló-Alamany van exercir el control del castell entre els segles XI i XIII. A partir de llavors, el van donar al monestir de Santes Creus. Dels castlans, se’n coneix els Montagut, els Orpí i els Avinyó.
L’any 1043, l’abat Oliba, que com a bisbe de Vic era en darrera instància el senyor del castell de la Roqueta, va participar en la consagració de la capella de Sant Miquel, situada dins el castell.

En canvi de l’església de Santa Maria de la Roqueta és un edifici de finals del romànic, d’una sola nau quasi rectangular, culminada per un absis interiorment circular i exteriorment poligonal de nou cares. Incrustats a les parets es localitzen diversos correus amb decoracions de gran qualitat (ocell, cap humà…)