Retaule de Santa Maria d’Igualada
El retaule de l’altar major de l’església de Santa Maria és juntament amb la capella del Sant Crist, l’element més representatiu de la basílica de Santa Maria.
Tot i que se’n va iniciar la construcció en començar el segle XVIII, l’obra no va quedar enllestida fins al final de la centúria, a causa de la guerra de successió. Aquest retard feu que l’estètica barroca del projecte inicial fos compensada per un cert classicisme en l’execució final. El retaule és obra de Jacint Moretó i Josep Sunyer. Per la guerra civil va ser desmuntat i parcialment destruït. Acabat el conflicte, ca ser reconstruït per Cèsar Martinell.
El retaule de Santa Maria consta de 3 nivells diferenciats:
Al centre, és presidit per la figura de la Immaculada Concepció que, portada per uns àngels, és situada dins una fornícula. Pels costats, la marededéu és flanquejada per les figures dels seus pares, sota les quals hi ha uns medallons que representen dos passatges de la vida de la Verge: les noces i la presentació.
Al segon pis del retaule destaquen les imatges de Sant Faust i Sant Roc. Ambdues figures són flanquejades per quatre àngels músics. Entre ells, el que toca la guitarra és considerat en exemplar gairebé únic en la iconografia religiosa de l’època.
Al pis superior, el retaule és culminat per la figura de Sant Bartomeu, patró d’Igualada, damunt el qual hi ha tres àngels, que porten l’Arca de l’Aliança, el Sol i les Portes de Jerusalem.
Simbòlicament tot aquest conjunt és sostingut a la part inferior per quatre atlants de marbre, que representen les diferents estacions de l’any.
