Basílica de Santa Maria d’Igualada

La Basílica de Santa Maria d’Igualada és el conjunt més significatiu del nostre patrimoni cultural. L’història d’aquest temple, que s’alça en el cor de la ciutat es fon amb els orígens i les velles arrels cristianes del poble igualadí. Amb el pas dels segles, l’edifici s’ha anat transformant, com també la població que ha crescut al seu entorn.

L’església, de murs austers, té una sola nau de 43’10 x 14’40 m., amb sis capelletes laterals per banda. A l’absis té un presbiteri de planta quadrangular i al final de la nau hi ha el cor. L’edifici té contraforts exteriors amb gàrgoles, un rosetó sobre el portal d’entrada i quinze finestrals.

A l’interior, el sostre, de 23’70 m. d’alçada està dividit per arcs semicirculars, entre els quals hi ha voltes de creuer, encara típiques del gòtic, tancades al mig per claus de volta de més d’un metre de diàmetre i esculpides amb figures (sant Bartomeu, sant Sebastià, sant Jaume, sant Pere…). Al sostre del presbiteri, resolt amb una forma estrellada d’estil gòtic, la clau central està dedicada a la Mare de Déu, i les altres quatre, mes petites, als evangelistes. És notable el majestuós arc del presbiteri i l’ample arc aplanat del cor, amb volta tancada per una clau amb la figura de sant Miquel arcàngel.

Els arcs del sostre descansen en pilastres de línia clàssica que delimiten les capelles laterals. Aquestes tenen arcs semicirculars i sobre elles transcorren galeries, amb finestrals de punt rodó generalment en grups de tres (triforis). Motllures d’influència italianitzant ressegueixen el recinte.

El paviment data de 1865. La balustrada del presbiteri està decorada amb dues figures de marbre que sostenen llànties (s.XVIII). Les vidrieres foren construïdes per la casa Oriach de Barcelona a partir de l’any 1942 (remarquem les decoracions amb les figures dels apòstols). A la façana, la porta (disseny de Cèsar Martinell i Brunet, 1949), té als costats dues làpides que recorden la participació del sometent igualadí en les batalles del Bruc (1808) i la seva relació amb la bandera del Sant Crist.

Successives generacions hi ha deixat la seva empremta, i ha esdevingut així un valuós testimoni religiós, històric i artístic, que hem heretat tots els igualadins.