Cal Codina de Tous, botiguers des de fa més de cent anys

Els germans Josep i Emma Codina són la quarta generació de l’empresa Cal Codina de Tous. Tenen un obrador de cansaladeria i el supermercat, que és franquícia de Caprabo. El seu objectiu principal com a empresa és “oferir un bon servei als nostres clients”.

Els seus productes estrella són els embotits tradicionals com la llonganissa o el fuet. La llonganissa de Cal Codina s’elabora amb carn fresca de porcs de granges catalanes i reposa durant 10 setmanes penjada a l’assecador. El fuet es fa amb la mateixa massa que la llonganissa, amb la meitat de pebre, i es deixa penjat a l’assecador durant quatre setmanes. A més, també elaboren botifarra fresca, xoriço curat, botifarres catalana, blanca i negra, pa de fetge, pernil dolç en format de barra i sobrassada. “Procurem elaborar els nostres embotits amb les maneres de fer tradicionals, amb pocs additius, molt sovint amb gairebé només sal i pebre”, destaquen els germans.

També elaboren plats cuinats, com canelons de carn o d’espinacs, lasanya, fideuada, carn de xai amb xampinyons, mandonguilles amb pèsols, magre de porc amb fruits secs, pizzes de tres maneres, croquetes de pollastre o vedella amb bolets. Els plats acostumen a vendre’s en safates de dues racions i congelats. Com ells mateixos apunten, “són les receptes de les àvies en un format ben pràctic”.

A més, fan plats per encàrrec. “Per Nadal i altres festes importants, moltes famílies ens demanen que els cuinem un plat: vedella amb bolets, pollastre farcit, xai al forn… D’aquesta manera només cal que ho escalfin bé abans de treure-ho a taula, i poden dedicar el temps, els fogons de casa i l’espai de la nevera als altres plats de l’àpat”.

La producció de l’obrador es ven en un 50% al supermercat de Tous, un 10% d’embotits es ven a altres botigues, com Carns Gual (al mercat de la Masuca i a la placeta de sant Joan) o a Agroigualada antic Sindicat de pagesos d’Igualada. I un 40% és per a l’escorxador d’aviram Closa, de Copons. Des d’allà arriba a moltes botigues d’alimentació, principalment de l’Anoia. “Per a Closa treballem a màquila, o sigui, ells ens porten la carn de pollastre i nosaltres l’endemà li retornem les salsitxes i hamburgueses elaborades amb un 100% de pollastre”, expliquen els germans Codina.

De cooperativa de pagesos a empresa familiar
Aquest negoci familiar es va iniciar ja fa més de cent anys. Al començament del segle XX a molts pobles de Catalunya els pagesos s’organitzaven en cooperatives, per aconseguir el que avui en diem ser més competitius. Molt sovint les cooperatives no es limitaven a l’àmbit laboral, sinó que també eren centres de lleure i cultura. A Tous se’n van construir diversos al llarg dels anys, i en algun temps n’hi va haver quatre o cinc simultàniament. Sovint constaven d’un cafè, un teatre i a vegades una botiga pels socis de la cooperativa. De fet, el mateix Papa Pius XI exhortava les parròquies perquè construïssin espais per promocionar els valors morals i la cultura del poble.

L’espai que després seria Cal Codina, inicialment era la seu social d’una cooperativa de pagesos, anomenat Centro Moral i Instructivo. “Els nostres besavis Josep Codina i Maria Oranies eren els encarregats de fer funcionar el cafè i la botiga”, expliquen els seus descendents. “A partir del 1910 vam començar a ser botiguers”. A Tous hi havia al mateix temps tres o quatre espais similars, on s’hi programaven actuacions, concerts i actes culturals. “Com que el poble és petit, no va passar gaire anys que els socis se’n devien cansar i ho van deixar córrer. Llavors van proposar als nostres besavis que es quedessin l’edifici a canvi de retornar a cada soci els diners aportats per a la seva construcció”, expliquen els besnéts. En aquell moment, la botiga va deixar de ser una feina complementària a la de pagès per esdevenir l’ocupació principal de la família.
En aquell temps una botiga de queviures en un poble oferia molt pocs articles: els que no es produïen a l’hort ni a les vinyes, com bacallà, arengades o arròs. La Maria no deia mai “no en tenim”, sempre trobava solucions per satisfer la demanda de la clientela.

Aleshores totes les cases del poble feien la matança del porc i elaboraven botifarres i llonganisses, però de vegades feien curt i aleshores miraven de comprar-ne. La Maria sovint venia les botifarres del rebost de la família. Aquesta venta va anar augmentant ja que a partir dels anys vint es van instal·lar fàbriques de teixits a Tous, on hi treballaven moltes dones, i aquestes cada vegada tenien menys temps per a elaborar els productes derivats de la matança.

Va ser així com la venda esporàdica de botifarres i llonganisses cada vegada es va anar fent més i més important per a Cal Codina. La família va comprar una picadora de carn i una embotidora de 12 litres de capacitat, i es van anar especialitzant.

Cal Codina ha continuat treballant en cansaladeria fins a data d’avui. Amb els anys es va traslladar l’obrador i la botiga a espais més grans i es van adequar les instal·lacions. També hi ha hagut canvis en els estris i la manera de treballar, sempre mantenint l’essència artesanal del producte.