Asil del Sant Crist

Edifici de caire monumental construït entre els anys 1931 i 1941 per l’arquitecte Joan Rubió Bellver amb el llegat de les germanes Castells, articulant espais amb autonomia funcional: dues ales laterals unides a la part anterior pel vestíbul i a la part posterior per la capella, creant un simbòlic claustre central. L’obra, seguida pels marmessors Josep M. Torrents i Miquel Pla, utilitza la pedra sense desbastar aconseguint un resultat de noblesa monolítica, trencada únicament a les crestes que coronen l’edifici. El gaudinisme de l’edifici rau en la combinació d’elements neohistoricistes (torrassa-campanar, arcs apuntats, volta de creueria, vitralls…) amb elements estructurals nous (arcs parabòlics) i elements de l’arquitectura popular, tant tècnics (falsa cúpula) com constructius (galeria porxada).

L’element, però, que destaca de tot el conjunt és la capella, de planta de creu grega, d’una sola nau i transepte coberts amb volta de secció parabòlica reforçada per arcs faixons. El presbiteri i els extrems del transepte, semioctogonals, estan coberts per una semicúpula tangent a la volta. Al creuer s’aixeca una cúpula sobre un cimbori que es recolza damunt un tambor octogonal amb un sostre de falsa cúpula, format per l’aproximació progressiva de les filades de pedra, tècnica de cobriment emprada per l’arquitectura rural de la zona, amb petxines als angles. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parabòlics, uns arcs de descàrrega que configuren quatre espais coberts amb falsa cúpula.

Visita exterior i lliure.
Per accedir a l’interior cal sol·licitar autorització a Germanetes dels Ancians Desemparats que regenten l’Asil. 
Tel. 93 803 12 67