Castell d’Argençola

El castell va ser erigit a principis del segle XI per Màger, un senyor que tenia altres possessions al sud de la comarca. Es troba al capdamunt d’un turó que domina alguns dels passos des de la Conca d’Òdena cap a la Conca de Barberà i la Segarra. A redós del turó del castell hi va créixer el nucli d’Argençola.

L’accés al castell està limitat per un mur de contenció construït recentment. L’edifici s’adaptava al relleu del turó, amb un recinte sobirà i un de jussà tancats per muralles. A la part superior es pot veure el basament d’una torre de planta circular (amb un diàmetre de 7,30 m) i de dos recintes més, l’una de planta irregular i un l’altra rectangular i coberta amb volta de pedra (possiblement una cisterna). A la part inferior, hi ha l’església de Sant Llorenç, l’edifici originari de la qual devia formar part del recinte del castell.

Després del primer possessor, Màger, el castell va passar per diverses mans,  entre els quals els Queralt (segle XIV) i després la família Argençola, que a inicis del segle XVIII va rebre el títol de marquesos, el 1702 Jeroni de Rocabertí i d’Argençola.

El període més intens de la història del castell fou el que gira entorn de la seva construcció. A finals del segle X i principis de l’XI l’Anoia havia patit les incursions d’Almansor i del seu fill Abd Al Malik. Per tant, el castell havia de permetre assegurar aquest punt d’entrada als territoris cristians. Tot i això, l’any 1032, just després de la guerra civil que va esmicolar el califat de Còrdova en diversos regnes de taifes, els sarraïns van devastar el terme d’Argençola i hi van fer molts presoners.