Castell de Cabrera

El castell data, almenys, de mitjan segle XI. La seva construcció està en estreta relació amb el pas del camí ral pel congost de Capellades, que domina visualment des de la seva posició elevada.

El conjunt original incloïa inicialment un recinte sobirà i un recinte jussà, ambdós envoltats de muralles. En resta un tram de 80 m del mur oest i uns 35 m del mur nord, amb vàries espitlleres. També s’hi conserva l’església de Sant Salvador, d’origen romànic. Sobre part del castell, al segle XVII es va alçar un nou casal per a la família propietària.

El castell va ser inicialment en mans dels vescomtes de Barcelona, passant després a la família comtal. S’hi va mantenir fins finals del segle XIII, quan Jaume I el permutà per un altre (el d’Altea) a Asbert de Mediona. Després dels Mediona, el castell passà successivament als Tous, els Cardona, els Camporrells i els Foixà, que en mantingueren els drets fins el segle XIX. No obstant, la família que va tenir possessió efectiva del castell des del segle XVII, va ser la dels Móra.

Aquest casal posa de manifest l’adaptació del castell a una nova realitat en la qual, si bé no perdia el seu paper de centre capitalitzador del seu terme, les tasques defensives no eren una prioritat.