Castell de Castellolí

Sabem que el castell existeix almenys des de mitjan segle X gràcies a uns documents en què s’esmenta el “castro Audelino” o “castro Odelino”. Per tant, és d’aquest nom propi del que derivaria el nom del castell i del municipi. El lloc on s’alça és la cresta superior d’un turó que controla el pas natural entre la conca d’Òdena i el coll del Bruc.

El castell està construït en dos nivells diferents i s’ajusta al perfil de la roca. Al superior, s’alça una torre i diverses dependències, com ara una gran cisterna. A la part inferior hi destaca l’església romànica de Sant Vicenç, que ofereix una façana espectacular amb contraforts, lesenes i arcs llombards. Davant de l’església, controlant la part més baixa i més accessible, hi ha una construcció poligonal a mode de baluard que protegia l’entrada al recinte.

Se sap que al segle XI els senyors del castell eren els Jorba. A finals d’aquell segle emparentaren amb els Cardona, que posseïren el castell des de llavors. Com a castlans, hi van destinar els Òdena, però posteriorment s’hi assentaren els Castellolí, que aglutinaren un gran poder.

L’any 1003, Abd al-Malik, fill d’Almansor, va encapçalar una ràtzia en territoris del comtat de Barcelona. En el seu avanç van assaltar amb èxit el castell de Castellolí, i van provocar la mort −entre altres, suposadament− del noble Audesind.