Castell de Freixe

El castell existeix des de mitjan segle X, quan Guitard, el vescomte de Barcelona, va escriure una carta de poblament en què encarregava als pagesos que construïssin el castell. El lloc que ocupa és una petita elevació al fons de la vall de l’Anoia.

L’element més visible del castell és la torre cilíndrica, que conserva uns 6 m d’alçada. A aquesta construcció, que devia ser l’element originari, se li van afegir posteriorment l’església romànica de Sant Nicolau, altres dependències (de les quals se n’aprecien alguns murs) i unes muralles que es conserven parcialment als vessants sud i oest del turó.

Originàriament, va ser dels vescomtes de Barcelona, però en algun moment indeterminat abans de mitjan segle XII va passar, per donació, a la canònica de Santa Maria de Solsona. Els castlans, els Freixe, van sostenir un llarg litigi amb la canònica pel pagament de la part que els pertocava de les imposicions, que no era un element sense importància: el terme de Freixe tenia molins i importants recursos forestals i agrícoles, aquests últims afavorits per la construcció d’una peixera –resclosa− per al rec.

La carta de poblament de Freixe, de l’any 955, és la primera de tota l’actual comarca de l’Anoia. Mostra com, poques dècades després de la conquesta, els nous territoris de frontera es van anar repoblant a partir del Penedès.