Castell de Queralt

La seva construcció va ser anterior a finals del segle X. Sabem que en aquell moment el comte de Barcelona el va vendre al vescomte de Barcelona, tot dient-li: “Es troba a l’extrem de la nostra Marca, tocant per occident amb l’Espanya”. Es tractava, doncs, d’un castell situat a primera línia de la frontera, encarat al territori musulmà.

El castell, que s’ajusta al cim rocós d’un turó, conserva bona part dels seus murs perimetrals, de gran alçada i perfil atalussat. A dins, podem reconèixer diverses estances, una cisterna i l’església del castell, Sant Martí.

El castell va romandre en mans de la família dels Queralt des del segle XI fins al XIX. Els Queralt van esdevenir un llinatge important, i van arribar a rebre el títol de comtes de Santa Coloma a finals del segle XVI.

L’any 1032 el castlà del castell era Bernat Sendred de Gurb, en companyia de Guillem de Mediona. Quan els va arribar la notícia d’una incursió sarraïna al terme d’Argençola, Guillem va sortir a aturar-la, però va morir en una muntanya propera al castell de Queralt.