Creus de Terme

Les creus de terme estan documentades a Catalunya només a partir del segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun vot col·lectiu o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. Si bé es diu que Jaume I va estimular l’erecció d’aquesta mena de monuments arreu del territori, la realitat és que les creus de terme més antigues daten del segle XIV, unes quantes dècades després del seu regnat. 

La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Es tractaria d’un cas del que avui anomenaríem semantització de l’espai públic,  és a dir, de deixar ben clar qui mana i quins són els valors que es pretenen fomentar. No deixa de ser significatiu en aquest sentit el fet que aquests elements es comencin a escampar en un moment de creixent animadversió envers els jueus, i quan la conquesta de territoris als sarraïns encara era ben viva en l’imaginari col·lectiu. El creixement de les ciutats va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades en el seu nucli urbà. 

A l’Anoia hi trobem diferents creus termenals de tipologia gòtica. A les persones que els hi agradin aquests elements religiosos singulars pot seguir la Ruta de les Creus de Terme de l’Anoia:

1) JORBA: És de 1609. Conserva uns relleus que en una de les cares representen Crist Crucificat i en l’altra, la Verge. A la part superior del capitell s’observen quatre escenes de la Passió, i a la part inferior dos sants dins d’una fornícula amb forma de petxina, un a cada banda.

2) SANT MARTÍ SESGUEIOLES: Situada al costat de la carretera, a l’entrada del poble, al peu de l’antic camí conegut com strata cardonesa. És gòtica i presenta en una cara el Crist crucificat envoltat dels símbols dels evangelistes i a l’altra, la Verge. Mentre que el peu, la columna i el capitell són originals, la creu pròpiament dita és una reproducció fidedigna de l’original destruït.

3) SANT MARTÍ DE TOUS: Situada davant l’església. Va ser restaurada l’any 1960. Presenta en una cara el Crist crucificat i a l’altra la Mare de Déu. Al capitell hi ha esculpides les figures de diversos sants.

4) PRATS DE REI: Davant l’església de la Mare de Déu del Portal hi ha la reproducció d’una creu de terme gòtica, l’original de la qual es conserva a l’interior de l’església parroquial. Presenta, com és habitual, el Crist crucificat en una banda i la Mare de Déu a l’altra. El capitell és octogonal i està decorat amb figures de sants.

5) LA LLACUNA: Creu del Pla de la Llacuna, del segle XV (gòtica) i ubicada al costat de la carretera que du a la Llacuna, venint des de la carretera d’Igualada – Querol, a uns 500 metres de la Llacuna.

6) SANTA MARIA DE MIRALLES: Està situada al costat del camí que enllaça la carretera d’Igualada amb el Mas Françola. És d’estil gòtic, del segle XIV. No té forma de creu sinó d’estrella o medalló de vuit puntes. Presenta en una cara al Crist crucificat flanquejat per dos àngels i, a l’altra cara, la Mare de Déu amb el Nen, també entre dos àngels. Entre la creu i el nus hi ha l’escut dels Cervelló, senyors del terme entre els segles X i XV. El nus o capitell octogonal mostra formes geomètriques. La columna no és l’original, va ser afegida en la restauració de l’any 1940.

7) PUJALT: Creu de terme gòtica que només conserva el fust i el nus o capitell, octogonal, amb figures de sants. S’hi pot observar un escut heràldic amb un conill i unes tisores.