Esglésies i ermites, on el silenci se sent

L’arquitectura religiosa alt-medieval que sorgeix en el romànic configura una de les principals expressions de l’Anoia. Encara avui, és un dels períodes artístics de més magnitud a la comarca amb una gran quantitat d’edificis, sobretot d’esglésies i ermites de caràcter rural.

L’element definitori del romànic anoienc es concreta en el predomini d’esglésies del segle XI, uns edificis clarament vinculats a la utilització de les tècniques, expressions i ornamentacions llombardes.

Us convidem a visitar i passejar pel nostre territori tot trobant el conjunt d’esglésies i ermites rurals que ens aconsegueixen transportar a un entorn de calma espiritual excepcional que us ajudarà a conèixer una part important del nostre patrimoni religiós.

1) Santa Maria de la Tossa (Santa Margarida de Montbui)

2) Sant Jaume de Queralt (Bellprat)

3) Sant Pere del Castell de Boixadors (Sant Pere de Sallavinera)

4) Sant Miquel (Òdena)

5) Sant Pere Desvim (Veciana)

6) Sant Joan de Vilamajor (Pujalt)

7) Sant Pere de l’Arç (Calonge de Segarra)

8) Santa Maria del Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)

9) Santa Maria del Bruc (El Bruc)

10) Sant Pere (Masquefa)

11) Santa Maria del Camí (Veciana)

12) Santa Maria de Veciana (Veciana)