Per Carnestoltes un dels costums més arrelats són els grans àpats col·lectius. Aquest tipus d’àpats tenen el seu origen en cerimònies sagramentals col·lectives anteriors a la cultura romana, sentit que encara mantenim en els grans banquets que efectuem en grans moments de la nostra vida.
El repartiment de la caldera, una mena d’escudella, és una tradició que es conserva a la població de Montmaneu. Tradicionalment es realitzava el dimarts de carnaval, tot i que actualment té lloc el diumenge de Carnestoltes. Prèviament a la distribució del menjar entre els veïns i visitants, el capellà beneeix les calderes d’escudella. Durant la jornada, també és tradicional concursar en un típic joc de bitlles mentre les calderes amb la botifarra, trossos de cansalada, arròs, fideus i altres condiments s’acaben de coure.
Montmaneu significa muntanya en la qual hi fem estada o una parada en un lloc de muntanya. Curiosament, l’altre nucli de la població, la Panadella, també disposa d’un origen etimològic de contingut molt similar al de Montmaneu, lloc de parada o d’aturada. D’aquesta manera, podem observar que des de fa molt anys que els hostals de Montmaneu han configurat la seva història, sent aquests llocs de descans dels combois i dels viatgers, on acostumaven a reposar els animals i passar la nit.
Per aquests motius la tradicional festa es va complementar amb la fira dels hostals i dels viatgers, una fira amb un caràcter singular. Després la festa es va centrar en tres àmbits fonamentals, el gastronòmic, protagonitzat per les pròpies calderes, el tradicional, convertint-se en un aparador d’activitats pròpies del Carnaval rural i la quitxalla, amb una programació festiva destinada a la mainada, màxims protagonistes de les festes de Carnaval en l’actualitat.
