Pastisseria Pla, tradició i artesania des de 1888
La pastisseria de Cal Pla la va fundar Manuel Pla i Torrents l’any 1888 i el negoci ha anat passant de generació en generació fins a dia d’avui. L’any 1994, la Generalitat de Catalunya va atorgar a Hermini Pla el premi de “Mestre Artesà”, en reconeixement a la continuïtat en la tasca artesana dins d’un ofici.
Inicialment, Cal Pla era una botiga de queviures petita on sols hi feien pastissos els diumenges. El 1892 la botiga es va ampliar fins a arribar a la cantonada amb el carrer Sant Magí. Més endavant, el fill de Manuel Pla i Torrents, Manuel Pla i Llobet va continuar amb el negoci familiar.
En aquella època la carretera N-II passava pel centre de la ciutat, pel davant mateix de l’establiment, i el senyor Pla i Llobet va decidir crear un producte típic d’Igualada per als visitants, que fos individual, fàcil de transportar i que no fos una coca de forner. Així van néixer les Coques d’Igualada, de pasta de full, amb herbes aromàtiques, arrebossades amb granet d’ametlla i ensucrades. Es van posar a la venda l’any 1920 i encara avui són un producte estrella de la pastisseria.
Una altra de les especialitats de la Pastisseria Pla són els “productes de diada”, aquells que treuen per commemorar les festes més tradicionals. Es tracta de galetes de mantega, pastes de te que es decoren i combinen amb xocolata d’acord amb l’ocasió. Pels Tres Tombs fan Cavallets de Sant Antoni, per carnaval Carotes, per la Palma els Curotacos. També elaboren galetes de Nadal, i les galetes de la Mostra, coincidint amb la fira de teatre infantil i juvenil. També produeixen Carquinyolis de festucs, uns carquinyolis elaborats amb una base d’ametlles i festucs triturats. S’elaboren de manera individual i la seva forma es ovalada.
Un dels elements únics de la Pastisseria Pla és el seu sostre pintat, dels anys 20. Es tracta d’una pintura feta per un familiar que era catedràtic de Belles Arts. L’artista el va pintar un estiu a Benicarló, i va agafar com a model els nens dels parents que també passaven les vacances allà. Gairebé es pot dir que es tracta d’un retrat familiar. Representa la festa d’unes noces d’àngels, hi apareixen els nuvis, els músics i altres àngels que ho celebren brindant amb cava al voltant d’una font.
Un dels detalls curiosos d’aquesta obra és un àngel que menja xocolata en un racó. L’any 1995, els propietaris de l’establiment van fer-ne una reproducció en escultura i la van instal·lar a l’exterior amb el nom d’El Llaminer. Als nens els fa molta gràcia i és per això que ara han pensat en dedicar-li una xocolata, la Xocolata del Llaminer, amb un 70% de cacau.
