Retaule de Santa Maria de Rubió
El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Estilísticament és una peça trescentista. Al capdavall del retaule es llegeix LXVII que podria correspondre a la data en què fou pintat, 1367, encara que en atribuir-lo a l’anomenat mestre de Rubió, deixeble de Ramon Destorrents, situen la seva factura més enllà de l’any 1380 sota el domini dels Boixadors. L’obra, pintada al tremp sobre fusta, consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles. El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic.
Iconogràficament el retaule està dedicat als goigs de la Mare de Déu i conté set escenes de goig i set escenes de dolor. Les escenes de goig, descrites de dalt a baix, són: al cos lateral esquerre, l’Anunciació coronada pel profeta Isaïes, la Nativitat i l’Epifania; al cos lateral dret, la Resurrecció coronada pel profeta David, l’Ascensió i la Pentecosta; i a la part baixa del cos central, la Coronació de la Verge. Les escenes de dolor són: a la predel·la o bancal i d’esquerra a dreta, l’Oració a l’hort de Getsemaní, la Traició de Judes, l’Acusació de Jesús pels jueus, la Flagel.lació, el Via Crucis i la Pietat o davallament de la creu, i la Crucifixió a la part superior del cos central. En els muntants apareixen els Apòstols i Profetes, alguns dels quals porten filactèries amb textos al·lusius a la seva persona: Pere, profeta David, profeta Isaïes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaïes, profeta Salomó, profeta David, profeta David, Jaume fill del Zebedeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d’Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoració heràldica a base de roses de talla daurada que representen l’escut dels Boixadors, motiu que es repeteix al camper.
A principis del segle XVII es refeu l’església que es va fer més gran i s’hi va construir un nou presbiteri. El retaule gòtic, però, continuà presidint el nou temple. No obstant això, la part central ocupada per la Coronació de la Verge fou pintada de blau marí amb estrelles, i serví de fons a la talla barroca, i el bancal fou substituït per un altar esglaonat coronat per un manifestador.
Cada diumenge s’obre l’església a les 11,30 del matí per fer-hi missa.
Per accedir a l’interior cal trucar a l’Ajuntament. Telèfon 93 809 41 81.