RUTA 9_

DE LA TORRE A VILANOVA D’ESPOIA_

Terme: LA TORRE DE CLARAMUNT
Distància: 9,9 km
Temps: 3h  
Dificultat: MODERADA

Caminada que uneix La Torre de Claramunt i Vilanova d’Espoia permetent-nos conèixer i gaudir del seu patrimoni natural i cultural.  Des de les fondalades fresques del Riu de Gost o d’Agost tot just sortir de la Torre de Claramunt, passarem per vinyes, camins centenaris, boscos de pi i un important pla agrícola. A mig itinerari travessarem el nucli antic de Vilanova d’Espoia, on podrem veure la seva església romànica, i d’altres curiositats_

CASTELL DE LA TORRE_
El Castell de la Torre de Claramunt és un dels pocs de l’Anoia que encara estan habitats. Amb origen al segle XI, l’edifici va ser ampliat en diverses èpoques. Són especialment destacables les façanes sud i est, d’estil renaixentista, erigides a finals del XVI_

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR_
L’església romànica, la font amb l’ombra de les moreres i els bancs per seure ens donen la benvinguda al nucli de Vilanova d’Espoia. Aquí trobem una barraca ornamental que es coneix com la d’En Tonet, en homenatje a un pagès popular per haver-ne construït arreu de la comarca. La Pedra Dreta, un menhir prehistòric que és l’únic element megalític conegut a l’Anoia_

EL RIU DE GOST_
De cabal irregular per estar sotmès a l’estacionalitat de les pluges, té gran importància per enriquir la biodiversitat del territori, oferint unes condicions que permeten viure a plantes, animals i arbres de ribera exclusius d’aquests ambients. Hi trobem aurons blancs, avellaners i arç blanc i, pel que fa als
amfibis, la salamandra i la granota verda. Inclòs dins l’Inventari dels Espais de Protecció Especial de la Generalitat de Catalunya_

CAL LLUPIÀ I EL CAMÍ DE SOLANA_
Masia ensorrada que va ser habitada fins a principis del s. XX, es troba en un petit turó a tocar del camí a Vilanova d’Espoia, històricament anomenat Camí de La Solana. Un camí que connectava la Torre de Claramunt amb Vilanova d’Espoia seguint el solell de la vall. El camí té un origen medieval com a camí d’animals de ferradura i carruatges, que va ser substituït per la construcció de la carretera_