Castell de Calonge
Es té notícia d’aquest castell des d’inicis del segle XI, si bé probablement ja existia amb anterioritat, quan la zona nord de la comarca fou conquerida pels comtats catalans. El turó que ocupa es troba en un punt estratègic de comunicació entre l’altiplà de l’Alta Segarra i la vall de Llobregós.
L’element més destacat del castell és una gran sala rectangular amb coberta de volta de canó, a la qual s’hi troba annexada una cisterna. No obstant, la part originària del castell seria la torre de planta circular que es troba a l’oest del conjunt. Entre aquesta i la sala rectangular hi hauria altres estances, avui ocultes pel sediment i la vegetació.
Rere la conquesta en època de Guifré el Pilós, aquesta zona va passar a ser del Bisbat de Vic. Al segle XI, la possessió del castell va passar als Cardona que, malgrat traspassar-la als Torroja al segle XII, la van recuperar a inicis del XIII. Els castlans designats per aquests senyors van ser inicialment els Calonge, i després hi van passar els Fontanet i els Nuix.
L’any 1010, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d´Urgell van fer una expedició a Còrdova com a represàlia de les incursions musulmanes dels anys anteriors als seus domini. En aquesta expedició hi participà Arnulf, bisbe de Vic, que va morir en la tornada al castell de Calonge com a conseqüència de les ferides rebudes.
