Castell de Segur
Se’n té constància almenys des d’inicis del segle XII. El lloc que ocupa, tot i ser un turó suau, el converteix en un dels castells amb més altitud de la comarca, cosa que li proporciona un control visual excepcional des de la comarca de la Segarra fins a l’altiplà de Calaf.
El castell conserva un llenç imponent de muralles del recinte jussà, construït amb grans carreus. Al recinte sobirà s’hi pot veure un gran edifici quadrangular amb torres cilíndriques als angles del costat oest. Dins d’aquest espai, és visible una estança (semicolgada) coberta amb volta de canó.
Els senyors del castell foren els Cardona, almenys des del segle XIII. Com a castlans, hi residiren els Calders des del segle XIII fins al XVIII. Posteriorment, ha passat per les mans dels Copons, els Grimau, i els Vilallonga.
L’any 1616, Francisco Fernández de la Cueva, virrei de Catalunya, va entrar al territori acompanyat d’un exèrcit per combatre el bandolerisme. Va ordenar l’enderrocament del castell de Segur argumentant que s’havia convertit en un amagatall per als bandolers.
